Per què Catalunya no reclama els diners que va pagar per les obres de Sixena?

Avui fa quatre anys que el Tribunal Suprem va determinar que la Generalitat no era la propietària dels béns originaris del monestir de Sixena que havia comprat als anys vuitanta i noranta. La justícia espanyola va declarar nul·les les vendes tot argüint que les monges que van tancar les operacions no estaven autoritzades per fer-ho. Es posava punt final així a un dels litigis que enfronten Catalunya i Aragó des de fa tres dècades.

Amb tot, des de llavors ha quedat pendent de resoldre una qüestió: la reparació econòmica a l’administració catalana, que va pagar uns 50 milions de pessetes (300.000 euros) per 97 obres. Les monges de Sixena, de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, van abandonar el monestir dels Monegres a finals dels anys seixanta i es van instal·lar a Valldoreix. Van venir elles i béns artístics. El 1983 van acordar amb la Generalitat una primera venda de 44 peces (deu milions de pessetes), que es van incorporar a les col·leccions del Museu de Lleida. Les altres 53 es van comprar el 1992 (vint-i-cinc milions de pessetes) i el 1994 (quinze milions de pessetes), i van ser destinades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Segons ha pogut saber aquest diari, el departament de Cultura no s’ha plantejat mai entomar la reclamació dels diners. Quan l’alt tribunal va dictar la sentència, el 13 de gener del 2021, la consellera era Àngels Ponsa (Junts); quatre mesos després, la va rellevar Natàlia Garriga (ERC) i, des de l’agost passat, ocupa el càrrec Sònia Hernández (ERC). Les fonts consultades per aquest mitjà revelen que la consigna durant aquests quatre anys ha estat no crear més polèmica a l’entorn dels conflictes patrimonials amb la comunitat veïna.

Certament, des de Catalunya s’ha rebaixat el to, però no pas des d’Aragó, ni políticament ni mediàticament. Tancat el procediment dels 97 béns, ara la gran preocupació són les pintures murals de la Sala Capitular del cenobi, conservades al MNAC. El govern aragonès creu que el veredicte del Suprem està al caure i no tenen cap dubte que també els serà positiu per als seus interessos. Aquest, de procés, va arrencar el 2016 quan el jutjat de primera instància d’Osca va donar la raó a la part aragonesa i va ordenar el trasllat dels frescos al monestir de manera immediata. Dos anys després, la magistrada es va desdir de la urgència de moure una obra “especialment vulnerable” mentre no s’hagués conclòs el recorregut judicial fins al Suprem: en va paralitzar la sortida alertada pels informes que va presentar el MNAC amb les opinions contràries d’experts en pintura mural, d’entre els quals Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina. A més, la jutgessa va renyar els polítics d’Aragó perquè la Sala Capitular no reunia les reunions per conservar els murals. El 2020, l’Audiència d’Osca va ratificar la sentència a favor d’Aragó i des de llavors, doncs, s’espera amb molts nervis la sentència definitiva del Suprem.

I amb impaciència a la comunitat veïna. El seu president, Jorge Azcón (PP), va visitar el monestir aquest setembre per anunciar que l’espai d’exposició dels 97 objectes reobrirà durant el primer trimestre d’aquest 2025. La sala on l’expresident Javier Lambán (PSOE) es va fer la foto al costat dels tresors arrabassats a Catalunya està tancada des de l’agost del 2022, un fet que no va passar per alt el Justícia d’Aragó, el nom amb què es coneix el síndic de greuges d’aquesta regió, que abans de l’estiu va anunciar que obria un expedient per investigar què estava passant a l’edifici. Un malestar compartit amb la plataforma Sijena sí. Aquesta associació en té diversos, de maldecaps, relacionats amb el monestir. Per exemple, voldrien que hi tornés la vida monàstica i han suplicat al Papa i tot que hi enviï alguna congregació. Les monges de Betlem, les últimes que l’havien habitat, en van marxar el 2020 fastiguejades amb les autoritats aragoneses. Sijena sí també està mobilitzada per impedir un projecte eòlic que vol fer una empresa just davant del monestir: cinc aerogeneradors de 200 metres d’alçada a tocar d’un Monument Nacional.

A Aragó no estan per bromes quan algun polític català o espanyol parla de Sixena amb un vocabulari que no és el seu. Aquesta tardor, en una intervenció al Senat, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar), els va fer enfadar de valent quan va qualificar-lo de tema “polític” i va assegurar que ell l’hagués gestionat “de manera diferent.” La instrumentalització ideològica persegueix el patrimoni del monestir des del primer dia. Aquesta és una notícia d’avui mateix: la titular del jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona, Mercè Fernández, ha rebutjat la proposta d’aplicació de la Llei d’Amnistia a l’exconseller de Cultura Santi Vila en la causa penal oberta contra ell per no lliurar els béns al monestir (al Museu de Lleida, recordem-ho, hi va acabar anant la Guàrdia Civil armada fins a les dents a buscar-los). En la seva interlocutòria, a la qual ha tingut accés l’agència Efe, la magistrada entén que els fets imputats a Vila no poden considerar-se “actes comesos amb intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya.” Vila serà jutjat el 6 i 7 de maig. El judici del seu successor en el càrrec, Lluís Puig, se celebrarà el 20 i 21 de febrer.