Tradicions

Un dia, par­lant amb un home de Ver­ges sobre la pro­cessó, li vaig pre­gun­tar, si algun dia deixés d'anar-hi gent i s'hagués de fer en la inti­mi­tat del poble, si ell con­ti­nu­a­ria par­ti­ci­pant-hi com en un acte religiós. Em va dir que no. Bé, no vull gene­ra­lit­zar, de ben segur que hi ha gent que hi par­ti­ci­pa­ria ple­na­ment i amb con­ven­ci­ment. És difícil en la nos­tra soci­e­tat dis­tin­gir entre reli­gi­o­si­tat i tra­dició. Encara avui el nos­tre calen­dari està mar­cat per les fes­ti­vi­tats reli­gi­o­ses. Si mirem les fes­tes d'obli­gat com­pli­ment del calen­dari esta­tal, les par­ti­cu­lars de cada comu­ni­tat autònoma i de cada muni­cipi veu­rem que l'ori­gen és pràcti­ca­ment sem­pre religiós. Dies enrere vaig anar a Tor­ro­e­lla de Montgrí. Em va estra­nyar que la pri­mera botiga en la qual volia entrar estigués tan­cada. Con­ti­nuo i trobo tan­cada l'altra botiga on volia com­prar. Se'm va encen­dre una llum, avui és Santa Cate­rina, ja està, festa local. Per raons pràcti­ques s'han can­viat algu­nes fes­tes majors, que es feien a l'hivern i esta­ven dedi­ca­des al patró o patrona del poble, i han pas­sat a l'estiu, però s'ha con­ti­nuat dient que se cele­bra la festa de sant o santa de tota la vida. Això ho explico perquè ens tro­bem davant d'unes dia­des de festa que ens con­di­ci­o­nen el calen­dari fins al punt que tot i tenir un estat laic no hi ha hagut mane­res de pas­sar la festa de la Imma­cu­lada Con­cepció al cap de set­mana per no coin­ci­dir amb la festa de la Cons­ti­tució, que no es pot can­viar de dia, diuen des de Madrid. Ben aviat tenim una altra festa reli­gi­osa, el Nadal, i al cap d'uns dies la diada de Reis. Només la festa de Cap d'Any no té un sig­ni­fi­cat religiós, tot i que l'Església li ha vol­gut donar sense gaire èxit.

El més curiós del cas és que aques­tes fes­tes que se cele­bren, i algu­nes molt, amb motiu d'una fes­ti­vi­tat reli­gi­osa, són actu­al­ment fes­tes total­ment lai­ques o paga­nes. Quan jo era petit, no hauríem cele­brat el Nadal si abans no haguéssim anat a la missa del gall. I aquí podríem par­lar del pes­se­bre. S'ha inten­tat que l'arbre de Nadal anés subs­ti­tuint a poc a poc el pes­se­bre, però no s'ha acon­se­guit. L'ene­mic del pes­se­bre ha estat més la manca d'espai en els petits pisos d'avui que no pas l'arbre. Tot i així, si entrem en mol­tes llars cata­la­nes aquests dies hi tro­ba­rem un petit pes­se­bre damunt alguna taula o en un racó de la casa.

Sóc un acèrrim defen­sor de les tra­di­ci­ons, ho sento. Crec que si anem tra­ient tot allò que avui no té sen­tit ens que­da­rem pelats de sen­ti­ments. Cert que a molts no cre­ients els molesta que en una soci­e­tat laica es vis­quin tan­tes tra­di­ci­ons reli­gi­o­ses, però si anem al fons a molts també ens molesta que aques­tes tra­di­ci­ons facin referència a un tipus de religió amb el qual no ens sen­tim gens iden­ti­fi­cats. No tinc prou espai per par­lar de la manca de com­pro­vació històrica de molts esde­ve­ni­ments, que se cele­bren com a grans veri­tats, fins i tot decla­ra­des dogmàtiques per l'Església ofi­cial. Estem, doncs, entre dos camins, el de la tra­dició i el de la fe. Crec que els podem fer com­pa­ti­bles, col·locant cadascú en el seu lloc.