Boicots

“Ni cinc minuts de la meva vida m'he sentit espanyol.” Les paraules del cineasta Fernando Trueba en el discurs d'agraïment del Premio Nacional de Cinematografía 2015 encara porten cua. Van causar una gran coïssor en alguns sectors de l'Espanya recalcitrant, només equiparable a les esgarrifances que generen els parlaments de Gabriel Rufián al Congrés.

Trueba continua patint avui insídies dels qui promouen un boicot a la seva nova pel·lícula, La reina de España. El director ho atribueix “a un sector amb certa tendència a atacar el món del cine”. Pedro Almodóvar, que també ho ha patit per altres motius, es declara “horroritzat” per una “campanya atroç” contra el seu col·lega, una ofensiva que representa “el pitjor dels totalitarismes”. La caverna es delecta amb notícies sobre els mals números de Trueba a la taquilla i es dedica a negar que es tracti de cap boicot significatiu, sinó que és la qualitat de la cinta el que ha foragitat els espectadors.

Sent com és víctima dels mateixos boicots i del mateix cavernarisme pamfletari que els catalans que no són espanyolistes, es troba a faltar una mica més de solidaritat cap a la causa catalana per part de la intel·lectualitat espanyola, o si més no, empatia.

En una situació similar, però assetjats per la caverna nord-americana, es troben els guionistes de la nova entrega de Star Wars, Rogue One –que s'estrena aquesta setmana–, que estan patint el boicot de l'entorn de Donald Trump. Els seus acòlits consideren que es van reescriure parts del film per fer evidents crítiques al president electe. La veritat, com sempre, no importa.

Però si algun boicot absurd trobem entre totes aquestes ridiculeses és sens dubte el de la xocolata sèrbia. La presidenta de Croàcia, Kolinda Grabar-Kitarovic, ha demanat perdó per haver repartit fa poc xocolatines de procedència sèrbia en escoles de Dubrovnik durant una visita. Alguns pares es van queixar. Els nens, segur que no.