Vuits i nous
Marcela Topor
Fa ara una setmana TV3 va emetre l'interviu que Pilar Rahola va fer a Marcela Topor, la dona de Carles Puigdemont, president de la Generalitat. El programa, tret de les naturals excepcions, va ser molt criticat, fins i tot amb duresa. Rahola hi ha vist intencions interessades. Hi deu haver de tot. Només diré que si els “interessos” a què es refereix vénen de la banda d'ERC, i algunes crítiques al programa van tenir aquesta procedència, n'hi ha per alarmar-se. Molesta als socis del govern que el president, protagonista invisible de l'entrevista, sigui enaltit? Hi ha recels entre els membres governamentals que han d'organitzar el referèndum, la desconnexió amb Espanya i altres operacions hercúlies? Em sembla molt que sí.
Però jo em vull fixar en el titular que Topor va donar i que ha passat molt per alt. Ni el programa ni la mateixa Rahola hi van donar èmfasi, però va ser la notícia. Va dir l'entrevistada que seguiria el seu marit on fos, i acceptaria qualsevol decisió que ara i en el futur prengués. A veure: prou dissimulacions. Diguem les coses pel seu nom. Puigdemont ha dit i ha repetit que no seguirà i que no es presentarà en unes noves eleccions, i al seu partit hi ha per aquest motiu inquietud perquè és el seu millor actiu. No es pot construir un líder si aquest líder renuncia a projectar-se cap al futur. Hi insisteixo, parlem clar: al partit els fa la sensació que si Puigdemont vol caducar i retirar-se és per dedicar-se a la família amb la intensitat que ara no pot exercir. D'aquí a pensar que la seva dona el reclama a la llar hi ha un pas, i aquest pas mental el partit l'ha fet. Doncs bé, Marcela Topor va manifestar en la conversa amb Rahola la seva voluntat d'adaptar-se a les decisions que el president de la Generalitat prengui, sense posar-hi entrebancs. I si ho va dir és perquè Pilar Rahola, que coneix bé els interiors del partit de Puigdemont, li ho va preguntar. Una altra cosa és que el programa ho recollís bé. Ho va fer d'una manera apàtica i sense relleu, enmig d'una conversa sobre si a les dues dones els agradava la paella. Als socis de Puigdemont al govern no els va plaure la resposta de Topor? La veritat és que tampoc no he vist entre els antics convergents gaires alegries. Potser en aquell moment estaven distrets. Potser la susceptibilitat subsisteix. No ho sé.
Marcela Topor, romanesa, és intel·ligent, educada i delicada. Havia fet teatre. Ha après el català en un temps rècord i fa de periodista. Va dir que el dia de la presa de possessió del marit va mantenir la calma. Tampoc cal exagerar. Durant un any vaig dinar molt sovint amb ella i amb en Carles. El dia de la cerimònia la vaig anar a saludar. Estava tan superada que en els seus ulls extraviats vaig notar que no em reconeixia.