Tot esperant Godot

Sem­pre ens han sal­vat. Quan som a prop de l'esclat de qual­se­vol crisi esta­blerta al Par­la­ment, des del govern cen­tral en fan alguna que supera la crisi interna. Així ha pas­sat ara mateix. Les rela­ci­ons de JxSí amb la CUP es tro­ba­ven en un dels moments més difícil dels seus estira-i-arron­ses, quan el TC, és a dir, el govern d'Espa­nya, treu el cap per la fines­tra i parla. I les bones rela­ci­ons retor­nen.

Aquesta vegada la crisi interna ha sigut forta. Ningú no es perd que el nos­tre govern es tro­bava en perill de màxima inten­si­tat: els socis dels quals depe­nen els pres­su­pos­tos i, con­següent­ment, la pos­si­bi­li­tat de tirar enda­vant el referèndum o el que sigui pos­si­ble per la des­con­nexió amb Espa­nya, dema­nen el ces­sa­ment d'un con­se­ller. No ha estat gens plàcid l'epi­sodi. Sobre­tot, quan han apa­re­gut els papers que tes­ti­mo­nien que van ser els Mos­sos d'Esqua­dra qui van sig­nar la denúncia dels fets de la crema de les fotos del rei l'11 de setem­bre, men­tre els par­ti­ci­pants de les mani­fes­ta­ci­ons ana­ven a dor­mir amb el con­ven­ci­ment d' haver fet, com sem­pre, la feina sense aixe­car pol­se­guera.

Se' ns diu que l'actu­ació dels Mos­sos con­sis­tent a posar en conei­xe­ment de la fis­ca­lia el delicte era una obli­gació del cos. Ens pre­gun­tem què hau­ria pas­sat si els Mos­sos no hagues­sin fet la denúncia. Segu­ra­ment que res de res. Cre­mar la foto dels reis, pri­mer la de Joan Car­les i ara la de Felip VI, és un clàssic de les mani­fes­ta­ci­ons, menys en les dels som­riu­res. En la majo­ria d'oca­si­ons, l'anècdota no havia anat més enllà. Per tant, con­ve­nim que, com a mínim, fa molt mal efecte que sigui la nos­tra poli­cia qui actuï envi­ant una des­cripció imme­di­ata dels fets. La seqüència de “la posada en conei­xe­ment de la fis­ca­lia” rea­lit­zada pels Mos­sos apa­reix en els impre­sos de còpia que ha pas­sat la CUP. D'antuvi, les denúncies són sig­na­des pels Mos­sos d'Esqua­dra, ras i curt. És en el ter­cer docu­ment on apa­reix amb la capçalera del Depar­ta­ment de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. La sig­na­tura també és dels Mos­sos. Lleig. I sos­pitós. No tant de l'actu­ació del con­se­ller Jané, el pro­ta­go­nisme del qual des­co­nei­xem, sinó pel desen­vo­lu­pa­ment dels memen­tos. Mala peça al teler. La CUP ava­lo­tada al màxim, detin­guda, etc. JxSí fent cos­tat al con­se­ller.

I és aquí on entra en escena el TC. I declara que l'alt tri­bu­nal suspèn el pla del Par­la­ment pel referèndum, i avisa que actuarà penal­ment en cas de deso­bediència. I res­pon­sa­bi­lit­zarà dels fets la pre­si­denta del Par­la­ment, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i qui sigui. Cata­lu­nya en pes, la inde­pen­den­tista i la uni­o­nista, tota ple­gada, menys els que no saben ni con­tes­ten, res­pon amb reac­ci­ons imme­di­a­tes a la mai vista encara actu­ació pro­vo­cada pel govern del diálogo.

En des­vet­llar-nos de la “revo­lució dels som­riu­res”, ens ado­nem que o ens ren­dim als peus de l'amo o ara sí que ini­ciem la revo­lució. Sense cap som­riure.