El ramat dels ‘anti'

Sembla que siguin els únics que s'han pres la pastilla vermella, aquella que a Matrix et permetia veure la miserable vida dels humans, convertits en un mer aliment en un món dominat per les màquines. Visionaris de la nostra època, s'encarreguen de fer-nos saber que ens estan prenent el pèl en tot. Absolutament en tot. Però gràcies a Déu ells s'han empassat la píndola que els permet veure la dolorosa realitat i així podem adonar-nos que no som res més que un ramat de persones que ens deixem entabanar del dret i del revés. Amb el Gran Recapte d'Aliments, amb La Marató, amb el procés, i no ens oblidem de la televisió pública, de la premsa, dels partits, dels empresaris, dels sindicats, de les entitats socials, d'internet, de la publicitat, de l'escola, de les tertúlies, del cinema, de l'esport...

Sens dubte, cal ser crítics i inconformistes. Gairebé és obligatori. Però la crítica tampoc s'ha de convertir en una condició sine qua non. És positiu ser fiscalitzador, hem d'estar informats i exigir el perquè de les coses. L'experiència ens diu que si no estem alerta sempre hi ha algú disposat a aprofitar-se'n. Però no et pot guiar el sol criteri de portar la contrària, perquè sí, per desmarcar-te d'un ramat que està narcotitzat per les mentides. Perquè al capdavall, aquesta posició extremista et situa en un altre ramat: el dels anti, aquells que per norma estan en contra de tot. Perquè tot sovint no hi ha ni blanc ni negre. Les veritats absolutes no són propietat de ningú. I l'altivesa no et dóna la raó. Cal ser crític i dur quan toca, però cal tenir la visió de reconèixer que a vegades les coses es fan ben fetes. Encara que només sigui alguna vegada! Perquè els teus o els altres, siguin quins siguin els teus o els altres, a vegades fan les coses bé, i en altres ocasions la vessen.

I es preguntaran el perquè d'aquesta filosofada. Perquè darrerament em comencen a molestar aquells que volen fer sentir malament a la resta pel sol fet de no ser diferents. Mal entesa tenim la llibertat i la democràcia, si el que fem és obligar la resta a ser d'una altra manera. Que cadascú sigui el que vulgui, no? Benvinguda la pluralitat d'opinions, exposades en un mercat on tothom compra el que li ve de gust. I que tothom que ho desitgi obri una parada, intenti vendre el seu producte tan bé com pugui, però que no ens l'imposi. I bon Nadal!