Full de ruta
La campanya
Els catalans exigeixen el referèndum i mereixen una campanya plena de fets i d'arguments per decidir
Si el test dels pressupostos no ho impedeix, d'aquí a uns dies encetarem l'any del referèndum d'independència de Catalunya. Aquell que els partidaris del no volen evitar al preu que sigui; el que els partidaris del sí volen celebrar d'acord amb l'Estat espanyol o unilateralment; el mateix que ja figura a l'agenda del 2017 de la revista Time i, encara que no ho reconeguin públicament, en les previsions de diferents cancelleries i instàncies internacionals. La claredat hi ajuda. El “dret a decidir” s'ha convertit en “referèndum”. Puigdemont l'ha anunciat pel setembre com a molt tard. La cimera d'ahir visualitza la unitat política i civil entorn a aquest acte de democràcia i de sobirania i les últimes enquestes no deixen cap ombra. La de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials del novembre passat deia que només un 14,4% no aniria a votar i, entre els que sí ho farien, el 57,6% estarien pel sí i el 41,7% pel no. I la publicada fa uns diesper El Periódico diu que el 13,8% no admet un referèndum, mentre que el volen, unilateral (49,6%) o acordat (35%), un 85% de catalans (48,9% pel sí i 40,3% pel no). I encara una altra coincidència, els indecisos, entre el 4,7% i el 8,5% respectivament. Tots plegats, però especialment aquests, mereixen una bona campanya amb fets i arguments. Coses com que Espanya (PP, PSOE i C's), aquesta setmana, ha decidit mantenir l'amnistia –i la impunitat– als torturadors del franquisme, contra la recomanació del Comitè de Drets Humans de l'ONU. O com que l'Estat accepta ara pagar a les constructores uns 5.000 milions per rescatar les ruïnoses autopistes radials de Madrid, quan ha passat vuit anys sense trobar els 4.000 milions del pla de rodalies de Barcelona 2008-2015, mentre milers d'usuaris afectats acumulen 1.600 incidències (avaries, retards...) en els últims quatre anys. O com que, entre 2015 i 2016, el govern espanyol ha aprovat fins a 153 lleis, normes i disposicions on s'imposa l'ús del castellà i es relega o menysté el català, segons l'informe de Plataforma per la Llengua publicat aquesta setmana. I seguiríem. I seguirem.
