i a la terra pau als homes...

“Glòria a Deu a les altures i a la terra pau als homes de bona voluntat”, fa la lletra d'aquesta glorificació –càntic, prosa, oració o prec– d'origen incert, musicada o cantada per la major part de l'univers deontològic, religiós o laic, d'amics de la pau. És molt maco creure que en els encreuats de la mateixa, quan hom no sap prendre partit, sobreeixit de dubtes, pot sortir una llum que il·lumini el nostre atrafegat criteri. És inútil des de qualsevol punt de vista espiritual aconseguir un sol bri d'ajuda, consell o guia, mitjançant vies tan emprades com poc productives, tals l'oració o el prec. D'altra part, la Bíblia ha emmudit.

Els creients, és sabut, tenen un avantatge. Abans de demanar ajuda, han de fer examen de consciència; valorar els problemes amb equitat, i no distreure els sers superiors amb vulgaritats del dia a dia. “Senyor, Senyor! Fa setmanes que el meu Alfred, sense donar-me cap mena d'explicació, tan sols ‘tinc son!', es gira d'esquena totes les nits. He estrenat un pijama i una camisa atrevidíssims: ni cas! Què he de fer, Senyor!” Amb aquestes consultes, hom s'exposa que li barrin la finestreta! N'han d'estar tips.

O bé el ric del poble, que fa de banquer per als desgraciats amb qui els bancs ni volen entrar en conversa, el qual voldria saber “si li queda algun racó per acabar de pentinar-lo”. Ell creu que fa bé i diu: “Aquesta mena de gent són molt més perillosos amb diners que sense!” Els privilegiats que col·laboren amb les divinitats en aquests temes han de tenir pell morta arreu del cos. Apropar-se als déus paga penyora.

Els descreguts tenen un amic a Madrid ben situat, o bé una amiga a Palau, que “fa el bocata amb les secretàries” i alguna capsa de bombons, a vegades hi toquen. Els serveix de poca cosa. Si els “de dalt” saben el que passa a Palau, no tot de Catalunya, poc de darrere l'Ebre, i pel que fa a Europa, saben que queda al Nord, com volen que els ajudin? La veritat és que la bona voluntat coixeja. Hi ha una desmoralització molt important. Si la vida humana, que és l'únic guardó propi individualitzat, es destrossa sovint sense motiu o sense cap raó i les víctimes innocents no saben el perquè moren, mentre la humanitat és informada i sembla –sols sembla– que les potències reaccionaran, un altre bombardeig arrasa alguna ciutat, de la qual hom ni es mira l'atles per veure on cau.

Algú dirà que el tema de l'article no és propi per Nadal. Avui, en família, es parla d'amor, de pau, de temps passats molt millors, de treball, d'euros i del futur dels joves. La bona voluntat entre ciutadans i països s'ha evaporat. “Posa'm una rodanxa de cuixa de paó, mare”, fa un. “Sí, fill, i un xic d'oli i farcit”, fa ella. Bona voluntat d'anar per casa. On para l'altre? Aquesta setmana, Putin ha proposat a Trump una nova escalada nuclear per contrarestar les incipients potències