La cimera de divendres

La reunió de divendres al Parlament per tractar del referèndum només va tenir una pega, i aquesta pega és la sala escollida. L'edifici del Parlament aprofita una construcció d'origen militar, i aquella sala concreta no es pot treure de sobre l'aspecte de pati casernari, o fins i tot de presó. Això fa una mica d'angúnia i, en els temps que corren, amb el Tribunal Constitucional perseguint independentistes per tots els racons, arriba a suggerir mals pressentiments. Per protegir-la de la pluja la sala es va cobrir amb una claraboia que hi projecta una llum espectral i sense ombres, un ressol que aconsella ulleres fosques, tant si fa bon dia com si està núvol. La resta, la reunió, molt bé. Es tractava d'unir forces a favor del referèndum, i l'objectiu es va complir. Es tractava també de posar en evidència els partits refractaris a la consulta: com es poden marginar de la reunió si, segons les enquestes, un vuitanta per cent del cens català demana el referèndum? Per votar afirmativament o negativament, però la reclamació és clara. Fem números: si és un vuitanta per cent, molts en aquest percentatge deuen ser votants dels partits que es marginen de la convocatòria del president de la Generalitat. No volen satisfer aquests partits les ànsies d'alguns dels seus votants? La reunió, la “cimera”, també va servir per posar en un compromís l'Estat espanyol: desoirà tanta gent des de divendres unida? Pot ser que sí, és clar. Ja ho ha fet fins ara. Però fins ara el govern d'aquest estat tenia una fortalesa de la qual ara va coix.

Els del “tenim pressa” han passat un Nadal deprimit. La reunió els va decebre. No es tracta de pressa sinó de fer-ho bé perquè el referèndum sigui segur, inqüestionable i universalment reconegut. En vista d'aquesta exigència, a mi les urgències se'm repleguen. El convocant de la reunió, Carles Puigdemont, reafirma que, sigui com sigui, el setembre del 2017 hi haurà un referèndum, acordat o no acordat. Com si és a l'octubre. O l'altre any. La situació actual és insuportable? Diguem molt incòmoda. Tot sigui per al futur gloriós, quan arribi. Paciència. Ja vindrà més gent, a les pròximes cimeres.

Mentrestant, el que em preocupa de debò és que l'independentisme perdi el referèndum, quan sigui convocat. Els referèndums s'organitzen per guanyar-los però últimament els convocants, a Amèrica i Europa, els perden. Ho he repetit una vegada i una altra: a les últimes eleccions “autonòmiques” no vam sumar, per poc. Potser sí que entre els que no es van adherir als partits independentistes n'hi ha que en un referèndum respirarien d'una altra manera. Haurem de fer cimeres a part i amb temps que expliquin que la Catalunya independent afavorirà materialment tothom, de dretes o d'esquerres, per aconseguir-ho.