Calendaris

Sempre surt algú que ens ho recorda: canviar d'any l'1 de gener és una convenció. També molts ens recorden, en aquests dies de juguesques, que és més fàcil que et toqui un llamp que la rifa. Un amic meu té un fill matemàtic que insistia en l'asseveració. El llamp va ser de noranta-tres mil euros. La història, explicada per ell mateix, és verídica perquè jo em faig venir les coses bé però no dic mentides. La rifa no toca mai, però sempre toca a algú.

Algú ha divulgat un text de dietari de Josep Pla. L'escriptor passa un 31 de desembre rutinari. Se'n va a dormir aviat, i quan cap a les quatre de la matinada li ve l'insomni anota amb naturalitat i com qui fa la llista de la plaça: “Som al 1965.” Sí, una convenció. Podríem haver fet coincidir l'inici d'any amb algun solstici o equinocci, el podríem celebrar el quatre d'agost, per dir un dia, i sempre seria una convenció. Fins i tot podríem haver decidit comptar els anys per dotzenes, com els ous, i esperar-ne dotze per destapar el xampany i engolir el raïm. Seria igualment convencional, i els programes de televisió d'aquella nit no millorarien, tot i el temps que haurien tingut els realitzadors per pensar-los. Què no és una convenció, un contracte social? Ho és fer festa els diumenges i no els dimecres, ho és el mercat dels dissabtes, ho és agafar la forquilla amb l'esquerra, ho és que el maquillatge quedi reservat a les dones, ho és reprimir un “idiota” a aquell senyor que de vegades et trobes pel carrer. Les fórmules repressives de l'educació o de la diplomàcia són pensades perquè la gent no es baralli a taula ni al camp de batalla. El corbatí de tort d'un ambaixador pot ser una incitació a una conflagració, i no hi ha res més convencional que un llaç de seda lligat al coll.

Els pobles cristians i no cristians, romanitzats o sense cap influència de Roma, observen el canvi d'any el dia decidit per un papa basant-se en el calendari de Juli Cèsar. Sense aquesta convenció que afecta d'Austràlia a Hawaii els mercats financers i les signatures davant notari anirien al seu aire i això sí que seria un mal negoci. Com sabríem el dia que Qatar signa contracte amb el Barça si la part que se l'adjudica anés amb el còmput de Mahoma i no amb el de Messi? Els ortodoxos, budistes i animistes després tenen el seu calendari propi, però a l'hora de la veritat s'ajusten al 2017, aniversari del naixement d'un nen a Betlem. El dia exacte del natalici se celebra el 25 de desembre. La convenció, aquí, és fruit del càlcul equivocat d'un monjo que tampoc no va encertar l'any 1. No commemorem ni el que representa que commemorem. Els agnòstics, per no celebrar Nadal però per poder menjar torrons, fan aquell dia l'adoració al solstici d'hivern, però també l'erren perquè fa quatre dies que ha passat.