És la confiança, estúpids!

No, amics, que cap unionista se senti insultat pel títol d'aquest article que, a falta de millor idea, és una còpia maldestra de la frase que Bill Clinton va etzibar al pare Bush, llavors president, per dir-li de què anava la cosa en aquelles eleccions a la presidència dels EUA: “És l'economia, estúpid!” Aquí s'utilitza per parlar del procés, dit en el sentit ampli del terme. Hi ha molta gent que ve del món federal, d'altres que encara s'autoanomenen de la tercera via, fans del pont aeri i tutti quanti, que no entenen el perquè de l'independentisme, sobretot el de darrera hora, és a dir el dels abans anomenats convergents, no s'obre a escoltar les ofertes de diàleg que, dia sí dia també, ofereixen des de Madrid ara que han vist finalment que la independència no és cosa de quatre eixelebrats amb Artur Mas al capdavant. De fet alguns tampoc no entenen com molts republicans d'Esquerra que veuen com cada dia les enquestes se'ls posen millor, no fan un cant al concert econòmic, al pacte fiscal, al peix al cove o a allò que vulguin, ara que sembla que finalment el govern espanyol, amb la Soraya al capdavant, vol fer ofertes que des d'aquí es puguin escoltar i que els permetrien, segon aquesta gent, és clar, governar la Generalitat i disposar dels diners suficients per fer-ho amb garanties que aquí se'ls perdonaria la renúncia al conflicte en forma de referèndum o declaració d'independència.

És la confiança, estúpids! Michael Collins, independentista irlandès, va negociar una gran autonomia que no va servir de res, però la va defensar quan anava contra els seus principis, perquè tenia la seguretat que el Regne Unit compliria la seva paraula. Escòcia es va avenir, ara fa poc, al referèndum perquè sabia que la Gran Bretanya jugaria fort, però que compliria la paraula si perdia el referèndum. Aquí el que passa és que no hi ha confiança en l'Estat espanyol, en el seu govern, en les seves institucions i en el seu TC, perquè poden arribar a prometre molt però tothom sap que no estan disposats a complir en res. Exemple: l'Estatut. Aquesta és la gran diferència!