Un mot per a tot un any

Cada any la humanitat estableix un conveni amb ella mateixa i es proposa que els propers dotze mesos siguin millors que el dotze que deixem enrere. Potser es tracta de la primera mentida de l'any que ens empassem, però existeixen tradicions que no hem de deixar envellir. Hi va haver un temps en què fins i tot els escombriaires feien un porta a porta per desitjar-nos bon Nadal i feliç any nou. Ara les felicitacions individualitzades han estat substituïdes per massius missatges prefabricats, tots clònics i tan impersonals com puntuals. Hem guanyat en puntualitat i segurament hi hem perdut, en tota la resta. Una manera de saber fins a quin punt som capaços de triomfar o de fracassar en els nostres bons propòsits és fixar-nos en la paraula que resumeix el sentit de tot un any. Es tracta d'un exercici d'interès relatiu que cada desembre realitza la Fundéu BBVA, que enguany ha triat el mot populisme. Entre el 2013 i el 2014 vam passar de la paraula escarni a la paraula selfie, és a dir, de la mobilització compromesa a l'hedonisme consumista. I entre el 2015 i el 2016 hem passat del mot refugiat a aquest populisme, o sigui, del drama humà a la consciència política. Que cadascú decideixi si això significa que millorem o anem enrere. Populisme, doncs, és la paraula entronitzada durant l'any que acabem d'acomiadar, però la tria porta aparellada un parany. No és el mateix el populisme que ha empentat Donald Trump a la Casa Blanca o que Marine Le Pen esmola per disputar la presidència francesa als socialistes, que altres menes de populismes més centrats en la reconquesta dels drets socials. El mot els agrupa barroerament sota una expressió que pretén assimilar aprofitats i compromesos, i la sonoritat mateixa de populisme fa pensar involuntàriament en una altra paraula despectiva, xusma. En parlarem d'aquí a un altre any, quan hagi arribat l'hora de triar una altra paraula, esperem que menys tramposa.