1917-2017

Enceto les col·laboracions de l'any nou amb un record respectuós per Enric Prat de la Riba, que va morir fa cent anys: com més l'analitzes més t'admira l'obra feta, a la Mancomunitat, amb recursos tan limitats i amb paranys, en contra, de tota mena. En temps, sí, de Ia Guerra Mundial. No hi participava, oficialment, Catalunya però van ser més de dotze mil els voluntaris catalans a favor dels aliats. I, com llegeixo al Diccionari Barcanova d'Història de Catalunya: “els industrials catalans, que veieren en el conflicte bèl·lic el moment de modernitzar i industrialitzar el país, s'enfronten amb el sistema polític de la Restauració i mostren el seu descontentament en l'Assemblea de Parlamentaris de 1917”. Declaro que jo no hi era, però sempre m'ha semblat exemplar aquella proposta de celebrar a Barcelona, malgrat les amenaces de les autoritats, una Assemblea de Parlamentaris d'arreu de l'Estat, presidida pel senador de Barcelona Ramon d'Abadal i que va gaudir de l'aportació decisiva de Francesc Cambó i de la Lliga Regionalista, essent ministre de Foment don Niceto Alcalá Zamora... que presidia la República quan, el 1932, era aprovat aquell desnerit Estatut d'Autonomia de Catalunya. ¿No seria hora de tornar-ho a intentar? Bastaria editar, en el programa de la convocatòria, les previsibles malediccions oficials de tots els marianosrajoys i susanasdíaz i albertsriveres, per estalviar-los la feina de condemnes suades i resuades, veritable antologia de tòpics i de sotisses, contra propostes catalanes.

Ah! I espero que al llarg de l'any gent sàvia faci un balanç objectiu, i d'un sectarisme limitat (perquè el sectarisme barroer contamina) de la revolució soviètica que molts coneixem com la del 1917. No devia ser poca cosa si dos anys més tard, el 1919, tenia lloc a Barcelona la vaga de La Canadenca i arreu del país creixien els sindicats obrers com ara la CNT.