Referèndum

El 80% dels ciutadans de Catalunya creuen que l'única via per sortir de l'entrebanc actual és un referèndum. En canvi, totes les enquestes deixen entreveure que els partidaris de la independència no arriben, per poc, al 50%. No costa gens de deduir que en el 80% de persones que són partidàries del referèndum hi ha opcions diverses i que la independència no és l'única.

Aquest era el punt de partida del pacte pel dret a decidir. Deixem que els catalans decideixin. Escoltem la nostra veu i de manera culta i civilitzada acceptem democràticament la voluntat popular expressada a les urnes. El referèndum és una expressió genuïna del dret a decidir i, en aquest sentit, no és gens estrany que el nou Pacte Nacional pel Referèndum reprengui la transversalitat i la diversitat de punts de vista de la societat catalana com a punt de partida per la seva tasca.

El problema és que tant el primer pacte com ara el segon no es poden fer servir com un acordió que s'aprima i s'eixampla segons les conveniències de la partitura. És indiscutible que el sobiranisme busca una sortida plausible i pactada, però també seria bo que no convertís, des de la seva posició de preeminència institucional indiscutible, el Pacte pel Referèndum en l'alçaprem per aconseguir els seus objectius.

Vull dir que, en termes democràtics, el referèndum ha de servir de termòmetre, de mesura, per saber on és i què pensa la societat catalana, i això serà més i més clar si el referèndum mateix no apareix com l'eina exclusiva de l'independentisme. És una peça imprescindible, però per la seva naturalesa, només ha de servir de baròmetre per mesurar on se situen les majories socials. És clar que entre els partidaris del referèndum, s'hi situen tots els sobiranistes, mentre que la resta es divideix entre els que hi creuen de veritat i els que en fugen com de la pesta.