Fred i calor

Sempre acabo posant Sant Sebastià (20 de gener) dins la setmana dels barbuts. I no. Són tres sants: Sant Pau ermità que se celebra demà, Sant Antoni Abat el 17, i Sant Maür el 18. Pels pèls. Més ben dit pels pèls que no hi entra perquè a sant Sebastià màrtir, que sembla que era un soldat de l'emperador Dioclecià que es va convertir al cristianisme, l'hem vist representat amb el cos ple de fletxes, jove i sense barba. No entra, doncs, dins la setmana dels hipsters que n'haurem de dir ara que els referents del santoral que més il·luminen la societat són els de sant Eustaqui. Fugint de les banyes del cérvol que corona la seva iconografia, ja en són més els que es casen pel civil que per la via catòlica. Potser poso Sant Sebastià dins la setmana dels barbuts per simpatia. Perquè sóc de Vila-seca, que té la festa major d'hivern per Sant Antoni, i els del poble del costat, la Canonja, tenen de patró sant Sebastià.

Per cert, no us perdeu el nostre acte festiu més singular (amb respecte dels diacrítics), el cós de Sant Antoni: les curses de cavalls que són centenàries, i que aquest any es correran demà. Farà fred, perquè com diu l'experiència, la mateixa que donarà títol a qui no en té, la setmana dels barbuts és la més freda de l'any. I aquest 2017 homes i dones del temps aventuren que les temperatures s'arrossegaran fins a nivells als quals no estem habituats. Fred polar, com l'onada que ha anat escampant la mort arreu d'Europa. Preparem-nos que això serà un infern, i sense l'escalfor de les calderes de Pere Botero.

El fred que assota Europa, que afecta pobres energètics i refugiats del drama de la guerra i la misèria. Acollits en condicions miserables. El fred i la calor que amb això del canvi climàtic van a batzegades. Han perdut regularitat. Tot i que tal com evolucionem, ja sigui en relacions personals o col·lectivament, ja fa massa temps que el fred s'ha apoderat de nosaltres. La societat líquida, que diria Zygmunt Bauman, ens ha glaçat el cor.