De gira amb Iggy Pop

El 21 d'abril James Newell Osterberg Jr., més conegut com Iggy Pop, farà 70 anys, i el 2017 també es commemorarà el 50è aniversari de la fundació de The Stooges, el grup que va conduir amb els germans Asheton i altres delinqüents en potència fins a les més altes quotes de demència sònica: uns clàssics en majúscules i pares putatius del punk, com reivindiquen Legs McNeil i Gillian McCain a l'imprescindible Por favor, mátame. Gran amic de Bowie des de principi dels anys setanta, Iggy ha sobreviscut al Duc Blanc i a gairebé tothom, a pesar de la seva tendència als excessos i a automutilar-se en directe, en uns temps ja remots. Iggy està en forma i no sembla que s'hagi d'incorporar aviat al cementiri de la fama del rock, que l'any passat va tenir tants ingressos. Continua sent un rock'n'roll animal, com ho demostra el seu recent Post Pop Depression, i pot anunciar tònica sense que això afecti ni un segon la seva llegenda, eterna com les cicatrius del seu cos fibrós.

El 1994 el grup gironí Barri Baix va fer una gira amb Iggy i la seva banda per diverses ciutats de l'Estat. Iggy presentava llavors el disc American Caesar, en un bon moment de la seva carrera en solitari, quan ningú no podia ni tan sols imaginar la reunió de The Stooges, el 2003.

El guitarrista i productor saltenc Lluís Costa, membre fundador de Barri Baix, recorda que el quartet va acabar de gravar el seu primer disc, Pork-no, en uns estudis del passeig de Gràcia, i l'endemà mateix van sortir de gira amb Iggy, gràcies a Jordi Tardà, que sempre va donar suport al grup gironí. “Tots teníem uns 20 anys i el fet d'estar fora de casa durant tres setmanes, voltant per tota la geografia estatal amb Iggy i músics com ara Eric Schermerhorn –que després va tocar amb Bowie a Tin Machine– va ser una gran aventura, el millor que m'ha passat mai en el món de la música”, recorda Costa, parlant també en nom de Miquel Pous, guitarra; Santi Palacios, baix, i Albert Pagès, bateria. Era el mes d'abril del 1994 –poques setmanes després de la mort de Kurt Cobain– i Barri Baix va tocar a Madrid, València, Barcelona, Solsona, Sant Sebastià, Saragossa i Vigo. “El que més ens sorprenia és que Iggy era una persona molt afable i serena, que t'abraçava i prenia mel i llimona per cuidar-se la veu, però sortia dels concerts ple de talls i escopinades”. Fins i tot els va donar el telèfon de casa seva i, a la tardor del 1994, Costa i Jose Domingo van viatjar a Nova York i el van trucar, però en aquell moment Iggy es trobava a Andalusia rodant la pel·lícula Atolladero.