104: de París a Girona

Sortir de casa i veure món és un exercici necessari per mantenir-nos connectats amb la realitat i no acabar marejats de tant mirar-nos el melic. Una visita a París ens ha permès admirar, una vegada més, la sensibilitat dels francesos quan es tracta de la cultura. Els cruels atemptats no han ensopit gens ni mica la ciutat, i la gent continua sortint, participant i vivint les múltiples propostes culturals d'art, música, teatre... A quarts de deu de la nit, a zero graus, a París hi ha cua al Pompidou per veure l'antològica de Magritte, el de Ceci n'est pas une pipe. La comunió del públic amb les exposicions hi és en llocs de temàtiques tan diferents com el Palais Galliera, el museu de la moda; en les quatre grans sales del Museu d'Història Natural amb una extraordinària galeria dedicada a l'evolució; o al museu Quai Branly, amb un fons únic de peces i que presenta tres exposicions que justifiquen una visita: Plumes; una visió de l'Amèrica precolombina, Eclèctica, o com fer una col·lecció al segle XXI, i Del Jordà al Congo, art i cristianisme a l'Àfrica central. El museu dissenyat per Jean Nouvel és un dels llegats del president Jacques Chirac que, com el seu antecessor François Mitterrand, ha volgut passar a la història per les “seves obres culturals”. Mitterrand, va deixar empremta amb la Biblioteca Nacional de França. I aquest gener, s'acaba de reobrir al públic la Biblioteca Richelieu, una obra al bon gust. París és una ciutat viva i viscuda, i camí de La Villette, al carrer Aubervillers 104, en el que havia estat la Morgue, avui hi ha l'espai Centquatre, una amalgama de les arts i els espectacles que seria un prodigi poder reproduir a casa nostra. Hi ha activitats col·lectives i individuals, espai per a tot i per a tothom, incidint en els més desclassats, que al 104 poden expressar-se com volen i ballar hip-hop i altres danses de carrer en grup o en solitari, o visitar exposicions com la de fotògrafs joves europeus; perquè al 104 hi ha màgia, circ, música, teatre, arts visuals, molta imaginació i ganes d'acollir tots els desemparats que volen un espai per mostrar els seus moviments. No hi falten botigues de segona mà, cafès i restaurants, una biblioteca... Penso per un moment quin espai de l'entorn de Girona podria acollir una experiència com el 104 parisenc i veig la Coma Cros de Salt, força utilitzada, però que així també es donaria vida a El Canal, o la fàbrica Pagans de Celrà. Més idees?