“Ideal parelles”

Oportunitat per zona i preu, diu el web. Es tracta d'un pis de 33 metres quadrats al Putget. I a la descripció hi inclouen les dues paraules que indiquen inequívocament que es tracta d'un habitatge diminut: “Ideal parelles.” La parella en qüestió s'haurà d'avenir, les dimensions no donen per a gaire discussió. El preu, 635 euros. La mensualitat està en la franja baixa si es fa una ullada als immobles de la ciutat de Barcelona d'aquest i altres portals immobiliaris. Hi ha anuncis més barats, cert. Com el d'un “apartament de lloguer” al Turó de la Peira-Can Peguera que atenent a les imatges sembla més un garatge que una altra cosa. A les fotografies, palets i caixes de cartró apilades, un despatx on es veu un monitor d'ordinador oblidat, unes escales ronyoses i un lavabo que encara ho és més. El preu del que més endavant acabaran per definir com un “local a peu del carrer”, 450 euros. I la possibilitat que algú l'acabi llogant com a habitatge en aquestes condicions, un malson.

Barcelona té el dubtós honor d'aparèixer en tots els rànquings com la ciutat més cara de tot l'Estat per viure de lloguer. Cosa de la demanda, asseguren. La de propis i la dels estrangers que venen a passar uns dies a la capital catalana. Proliferen els anuncis de pisos per a estades curtes. On hi ha tovalloles damunt dels llits i més instantànies de les platges o de la Sagrada Família que de l'habitatge mateix. La bombolla, aquella que quan va esclatar als morros de tots van prometre que (segur, segur) no tornaria, no només ho ha fet sinó que encara està agafant més aire. La Generalitat i l'Ajuntament han començat a treballar en un índex de preus de lloguer on aquell propietari que posi al mercat un immoble amb un preu superior al de referència, ho haurà de comunicar. La mesura, que estarà en dos mesos, és un inici. Pretén frenar una dinàmica de xifres abusives i constant expulsió de veïns. Els preus d'aquest gener són més cars que el del 2007. No s'ha après res?