Pessimisme del procés

En Xavier Rius, amic i director del diari digital E-notícies, és un independentista pessimista. Repeteix que el procés no acabarà bé de cap manera, principalment perquè els que tenen la responsabilitat de dur-lo a port són, en la seva opinió, uns mals navegants. No els reconeix res bo, ni quan l'encerten o es poden apuntar un trumfo. Li tinc dit que una visió tan funesta i sense concessions li pot representar el perill personal d'acabar desitjant el fracàs que anuncia pel fet de no veure desmentides les seves previsions. De vegades passa. Vaticines públicament una desgràcia i la humiliació de no haver-la encertat és més forta que l'alegria de l'error.

Jo també tinc moments de veure-ho tot negre, i un dia que em trobava en aquesta situació vaig escriure un article on afirmava que si el procés no culminava amb èxit la “venjança seria terrible”. La venjança de l'Estat contra Catalunya, s'entén. Xavier Rius va celebrar aquell escrit, i des de llavors el cita sovint per reafirmar les seves tesis o per aprofundir la visió tenebrosa, si es compleixen. El que passa és que l'article ja té uns anyets i des de llavors han succeït moltes coses. Per exemple, que la “venjança”, si se'm permet la paraula, o les represàlies, per dir-ho més suau, l'Estat ja les exerceix sense esperar el desenllaç, sigui quin sigui el desenllaç. Persecucions, judicis, incompliment de compromisos que serien benefactors per a l'economia catalana, traves lingüístiques i culturals, menyspreu... Ni una concessió.

Exigim el referèndum. Ho fem amb tanta força que els seus principals interessats sembla que oblidin que cal també guanyar-lo i fer una intensa campanya sobre els avantatges de la independència. No volem el referèndum pel referèndum com no volem la independència per la independència. Tot amb tot l'independentisme pot perdre'l, és clar. Què passarà l'endemà? Vull dir: notarem alguna diferència amb la situació d'ara? Hi pot haver encara més “venjança” que la vigent? M'ho pregunto a mi mateix i ho pregunto a Xavier Rius. En tot cas, l'Estat podria fer concessions afables als que haurien d'administrar la derrota, que no serien els independentistes. O sí. Vicent Sanchis creu que la situació de derrota faria reviscolar l'eix dreta-esquerra, un cop neutralitzat el d'independentisme-unionisme. Momentàniament. Si l'esquerra del nou eix fos ERC, el contenciós amb l'Estat es mantindria. I encara que no fos ERC: les “concessions afables” serien això: concessions que de nou mantindrien la insatisfacció i el “conflicte”, governés qui governés, Colau inclosa. L'independentisme pot cometre errors però a la curta o a la llarga, i amb els matisos i graduacions que es vulguin, és l'opció fatal. No fatalista, fatal: “que s'ha de complir indefectiblement”.