Que ens bombin

Que els bombin, va escopir la diputada del Partit Popular Andrea Fabra el dia que el president espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar des de la tarima del Congrés dels Diputats la reducció de les prestacions per als desocupats. Ho acaba de recordar en una de les seves enginyoses piulades el diputat d'ERC Gabriel Rufián. L'expressió ha tingut una continuïtat silent durant l'onada de fred que ha castigat el país, mentre les companyies elèctriques es premiaven a si mateixes amb l'augment del preu de la llum fins a nivells històricament vergonyants. Mariano Rajoy no ho verbalitzava, però la seva reacció davant d'aquest patiment ciutadà ha estat la mateixa: que els bombin. L'encadenament cruel de temperatures gèlides i de facturacions roentes ha suposat un dels episodis més frustrants de la comunió d'interessos entre les elits polítiques i les corporacions industrials. Mentrestant, el PP i el PSOE es despertaven tard i anunciaven un acord per impedir talls de subministrament elèctric a les famílies sense recursos, una iniciativa calcada que van demonitzar quan la va impulsar la Generalitat.

Passar fred és la penalitat que continua separant rics i pobres. Al primer món ja no es permet que cap nen plori de gana o que ningú es mori sense dur-lo corrents a l'hospital. La fred, en canvi, pot campar per les llars més desfavorides mentre empresaris i manaires sentencien: que els bombin. La confortabilitat dels graus és un privilegi que costa de compartir, per això, el preu es desboca i les factures s'inflen sense que als culpables els caigui la cara de vergonya per vendre energia a França, encarint d'aquesta manera el preu de la que consumim al mercat interior. Que ens bombin és l'única resposta audible que ens envien els qui podrien posar-hi remei, els mateixos que després cobraran la recompensa de la seva complicitat amb un càrrec ben remunerat a l'altra banda de les portes giratòries, ben calentons.