9-N, la gran paradoxa

A cap independentista català se li escapa que l'Estat espanyol és el principal obstacle a salvar per assolir les aspiracions democràtiques del dret a decidir. Però que, alhora, l'Estat és un gran cohesionador per al projecte independentista. Podríem dir que és la tècnica de matar un os amb una llança deixant que el seu pes ajudi a clavar-l'hi. És clar que quan l'os se't tira a sobre provoca tremolor de cames. I és que la perillositat és evident. Però si falques bé una llança ben esmolada que ningú pensi que l'os se'n sortirà alegrement per fort que sigui i per molt que brami. El judici del 9-N n'és l'últim exemple, d'aquesta gran paradoxa. L'Estat ha convertit un procés participatiu que estava destinat a facilitar l'obediència a l'Estat, és a dir al Tribunal Constitucional, en un motor per al futur referèndum del setembre concebut ja com un instrument de sobirania total al marge de la legalitat espanyola. Ho va expressar l'expresident de la Generalitat Artur Mas dilluns a la vista, amb desenes de milers de persones protestant al carrer: el 9-N no hi va haver cap intenció de desobeir. De fet, Mas es va quedar sol defensant el procés participatiu perquè va rebutjar tirar endavant la consulta inicial com li demanava ERC, per no desafiar l'Estat. Malgrat tot, govern, partits i societat civil van convertir el 9-N en un gran èxit de participació popular i Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau s'asseuen al banc dels acusats en un judici clarament d'impuls polític del govern de Rajoy en contra del criteri tècnic judicial dels fiscals de Catalunya. No sé si la pretensió del govern espanyol amb el judici del 9-N era neutralitzar amb la inhabilitació dirigents com Mas o intimidar la resta de l'independentisme. Però crec que a hores d'ara ja es pot augurar que aquest ha passat a ser un judici sobre la qualitat democràtica de l'Estat espanyol. I que, amb condemna o sense, el té perdut. La resta encara s'ha d'escriure i al setembre, com a màxim, tocarà caçar la pell de l'os. Aquest cop de debò.