El carro

El mateix model de carro que ara corre pels passadissos de qualsevol supermercat i gran superfície, descansa en algun racó del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El mateix model de carro que ara corre pels carrers de les nostres ciutats i que una legió d'indigents omplen de ferralla per guanyar quatre euros, és el que serveix també per distribuir dossiers i documentació a les diferents sales on s'imparteix justícia. M'hi vaig fixar aquest dimecres, que vaig assistir a una de les sessions del judici del 9-N. Durant una de les pauses del judici, els acusats i públic sortien a estirar les cames i, mentre el president Mas comentava la jugada amb el seu entorn, per poc no se l'emporta un d'aquests carros que empenyia una funcionària que va recriminar a tothom que fossin al mig del pas, per bé que hi havia espai més que suficient per poder passar.

Però Mas era al mig del seu recorregut habitual, i allò trencava les rutines diàries i entorpia la ruta del carro justicier. Aquell carro és important ara que es canvia el contingut del cistell de la compra. El carro se suma a aquests dos plànols que han surat durant el judici: el polític i l'estrictament jurídic, el del mandat constitucional i el del mandat electoral. El de la desobediència i la prevaricació, i el de les urnes i la inèrcia dels voluntaris. Mentre la càpsula de cafè desplaça el brandi i el consum en línia de vídeo i música desplaça el gravador de DVD, a l'hora de calcular el cost de la vida, la documentació que serveix per defensar o condemnar els nostres governants es desplaça en el mateix carro que alimenta els ferrovellers. Mentre Artur Mas malda per sortir de la paperera de la història, per poc no se l'endú un carro de supermercat. La modernització de la justícia i el seu funcionament és un clam que retrona amb la mateixa intensitat que el de l'ús del català a la justícia, però no se'ns escapa que també hi ha alguna cosa de promoció professional en aquest cas. Hi ha mandats que pesen més en el cistell de la justícia.