Abrics

Els nostres restaurants van curts de penja-robes, si en tenen. Tu entres en qualsevol local públic dels països del centre d'Europa, i no diguem els de l'est, i ja d'entrada n'hi ha tants i tan reforçats que sembla que esperin l'arribada dels cors de l'exèrcit rus, amb totes les gorres i casaques. On hem de deixar nosaltres l'abric? Encavallat al respatller de la cadira. Si aquell any la moda imposa l'abric llarg, el faldó s'arrossega per terra i te'l trepitja el cambrer cada cop que passa. Conec gent que quan reserva taula per a dues persones la reserva per a quatre: “Així estarem més amples.” A l'hivern, l'estratagema també va bé per deixar l'abric plegat en una de les cadires sobrants. Aquesta temporada es porten els abrics curts, però de totes maneres són més llargs que l'altura de la cadira, i el cambrer t'hi segueix deixant les petjades que venen de la cuina. Abrics curts, per sobre del genoll, com els que veiem que vesteixen François Hollande i Manuel Valls, mandataris de França, ara en retirada. El d'Hollande és negre i el de Valls és gris. També en això marquen les diferències que els separen. Com es pot infondre respecte i autoritat amb aquests abriguets? Ni De Gaulle ni Mitterrand ni cap dels homes alts o baixos que han presidit França els haurien admès. En democràcia o en dictadura l'abric llarg és marca de poder. A la conferència de Ialta en portaven Churchill, Roosevelt i Stalin. El vençut per tots tres també n'havia portat. L'abric no distingeix règims, però indica qui mana, cosa que han oblidat Hollande i Valls.

Jo, que no mano sobre ningú, porto abric. Alguna senyora que m'he trobat pel carrer m'ha dit que em fa esvelt. Ja em convé. Un dia arribarem a la conclusió que els grecs i els romans tenien raó i que la peça de vestir que afavoreix és la túnica, de la qual l'abric és una estilització amb coll i botons. Túnica, i capa per abrigar. On deixaríem la capa en els nostres restaurants? Els nostres restaurants no posen penja-robes perquè són seguidors de la superstició segons la qual en aquest país, sobretot per la banda costanera, no hi fa fred. Per què invertir en penja-robes si l'abric és cosa de quatre dies? L'altre dia que feia un fred que pelava una botiguera deia: “He tancat la porta de vidre de la botiga dos dies, per primer cop aquest hivern.” Els altres dies la té oberta, no perquè no faci fred sinó perquè en aquest país no fa fred. En altres paratges, entres a l'hivern en un lloc tancat, i et refàs perquè on no hi ha la calefacció a tot gas hi ha un foc que enamora i revifa. Aquí, tenim les portes obertes i, si les tanquem, no ajusten i tot són corrents d'aire. Deuen pretendre que dinem o sopem amb els abrics i el barret posats. Porto barret. On es deixa? Sobre la taula? Fa una mica de cosa, pel cantó higiènic.