En un mar de corrupció

La velocitat de l'actualitat és tan gran que el que és notícia un dia sovint queda en l'oblit el següent. I algunes informacions juntes s'expliquen millor, que diria Gabriel Rufián. Apliquem l'experiment als darrers dies. Triem quatre titulars. Primer: l'informe d'Hisenda que imputa el vicepresident econòmic espanyol del PP entre 1996 i 2004 un frau de 7 milions en les declaracions de la renda. Rodrigo Rato, també exdirector del Fons Monetari Internacional i expresident de Bankia, s'hauria estalviat de declarar rendes a l'IRPF per valor de 14 milions. I ho hauria fet de manera continuada entre el 2004 –darrer any a La Moncloa– fins al 2015.

El segon títol és per a la primera condemna del cas Gürtel. El judici de la trama valenciana acaba amb nou anys de presó per a l'expresidenta de les Corts, la popular Milagrosa Martínez, i suposa la primera sentència condemnatòria per als caps de la conxorxa: Francisco Correa (13 anys de presó), Pablo Crespo (13) i Álvaro Pérez El Bigotes (12). La sentència es feia pública el dia després que set empresaris confessessin que havien finançat il·legalment el PP del País Valencià. Els industrials –amb ells ve la tercera notícia– van reconèixer els pagaments als populars a canvi de reduccions en la condemna. L'acord amb Anticorrupció els estalvia l'ingrés a la presó.

Amb condemnes i confessions arriba el quart titular, per a la placidesa del congrés que el PP ha viscut aquest cap de setmana. La formació, corcada fins a límits insospitats per la corrupció, supera amb calma el seu conclave. Amb reivindicacions de la netedat i records per a l'expulsada Rita Barberá inclosos. L'única polèmica, la de l'acumulació de càrrecs. El congrés dels populars rebutja limitar-los i acaba girant full, amb avisos que la independència de Catalunya seria “una amputació terrible”. Queda provat que deu dies sobren per demostrar que en un mar de corrupció el vaixell del PP sura. I sense cap tipus de problema.