Verbs

Els proposo un exercici. Observar els verbs que fan servir els uns i els altres a propòsit del procés. Diuen, diuen, diuen que l'enfrontament entre el govern català i l'espanyol pel referèndum per la independència va cremant etapes, passant pantalles o avançant cap a un, sembla que insalvable, xoc institucional que no sabem com acabarà traduït al carrer. Però si fem cas de les actituds d'un bàndol i de l'altre no hi ha aquesta sensació d'avançar, més aviat, tot al contrari. Perquè uns posen en pràctica aquella màxima de som allò que fem per deixar de ser el que som. I els altres materialitzen la perversió del gatopardisme ja que s'estimen més no fer res perquè tot continuï igual. Si el verb, tal com diu la seva definició, és l'expressió de les idees i els pensaments a través de les paraules, i aquestes paraules es tradueixen en fets, els convido a fer un seguiment d'aquests verbs transformats en accions i ràpidament sabran qui els conjuga i quina és la intenció a mantenir i la voluntat del discurs. Comencem. Proposar, pactar, dialogar, consultar, convocar, celebrar, engrescar, participar, votar, reivindicar, escoltar, acceptar, avançar, alliberar, acollir. Rebutjar, aturar, amenaçar, precintar, amputar, prejutjar, imposar, judicialitzar, inhabilitar, desautoritzar, atemorir, ridiculitzar, ignorar, menystenir, tancar, enrocar, retallar... Em nego a pensar que la solució sigui la justícia. Perquè la justícia ja saben que es representa amb els ulls tapats amb una bena, ja que no vol saber a qui jutja sinó el fet que es jutja, evitant preferències o prejudicis. I amb unes balances per trobar l'equilibri entre contendents. No s'hauria de poder condemnar la voluntat de ser d'un poble perquè no s'avingui a la manera de fer de les lleis. I si la justícia ha de trobar l'equilibri entre les dues parts enfrontades no es podrà donar per acabat el procés si no hi ha aquest contrapès que permeti l'harmonia que es busca quan algú ho fia tot a la justícia. Confiar, interpretar, actuar... no són només verbs.