Assetjats a la torre

A la torre Eiffel li estan preparant un cinturó de seguretat permanent per prevenir atemptats que consistirà en un mur de vidre antibales de 2,50 m d'alt. Si fins ara els visitants havien de passar un control per pujar a la torre, ara també caldrà passar-lo només per passejar-hi per sota. Això ajudarà a impedir atacs artesanals com el del Louvre de primers de mes –un home amb arma blanca cridant Allah Akbar–, però no els més sofisticats com els que inclouen l'ús de vehicles pesants o llançagranades.

El turisme a França se'n ressent, dels actes terroristes dels últims anys –uns 240 morts en dos anys–, i sobretot de la certesa que n'hi continuarà havent. Cada vegada que en passa una de grossa, els dirigents i els experts de guàrdia afirmen que ens hem d'acostumar a conviure amb el terrorisme, com si fos una catàstrofe natural, i no ho és pas. Si llogues una casa vella als Abruzzi, saps que un terratrèmol te la pot enderrocar; si vius al Maresme, saps que el pròxim temporal s'endurà la platja. Resignació! Però una guerra és una altra cosa, i la guanyes o la perds. No ens hem de resignar a conviure amb el terrorisme, ens hem d'acostumar a viure en lluita contra el terrorisme. Això vol dir construir tanques, controlar les fronteres, i a vegades perdre més temps a l'aeroport del que dura el vol, però abans que res reconèixer el fet que ens volen veure morts. I que no és per casualitat –ni perquè tingui un disgust, ni perquè hagi fet una lectura errònia d'un patracol sagrat– que algú agafa el kalàixnikov i ens dispara.