Opinió

Vuits i nous

Revolució russa

“En un sol paràgraf, una història policial, política i paradoxal

Per commemorar els fets que a l'octubre compliran cent anys m'he comprat La Revolución Rusa, de Richard Pipes, un llibre enorme, de 1992, que ara es publica en castellà. El començo saltant-me tots els preàmbuls, i quan per la prosa, la documentació i la claredat expositiva penso que em trobo davant un autèntic i arrelat historiador britànic, que són els que m'agraden, reculo a mirar la nota biogràfica que els editors han adjuntat de l'autor i em trobo que el senyor Pipes va néixer el 1923 a Cieszyn. Ho haig de buscar, no en sé res: ciutat de Silèsia, al sud de Polònia. La nota segueix: “Es un historiador polacoestadunidense que ha sido director del Russian Research Center de la Universidad de Harvard y miembro del Consejo de Seguridad Nacional de Ronald Reagan.” Caram, el president que passava per beneit. La nota acaba: “Es uno de los mayores expertos en historia de Rusia y la Unión Soviética, sobre la que ha escrito varias obras fundamentales.” Res més. Tractant-se d'un llibre tan voluminós els editors podrien haver estat més generosos. No és, doncs, un historiador britànic, com em pensava. Però és un gran escriptor. Llegeixin: “La Organización de Combate Socialista Revolucionario, que dirigia las operaciones del Partido Socialista Revolucionario, tenía a Pleve a la cabeza de su lista de víctimas potenciales. El ministro [Pleve] tomaba todas las precauciones imaginables, pero creía ser más listo que los terroristas porque había hecho la proeza aparentemente imposible de infiltrar a uno de sus agentes, Yevno Azef, en dicha organización. Azef reveló a la policía un intento de asesinato de Pleve y esto condujo a la detención de Grigori A. Gershuni, el fanático terrorista que había fundado y dirigía el grupo. A petición del propio Gershuni, se designó a Azef como su sucesor. En 1903 y 1904 hubo varios intentos de asesinar a Pleve pero por una razón u otra todos fracasaron. A esas alturas, algunos socialistas revolucionarios comenzaban a sospechar de la lealtad de Azef, por lo que este, para salvar su reputación y muy probablemente su vida, se vio por fin en la necesidad de planificar el asesinato. La operación, dirigida por Borís Sávinkov, tuvo éxito; el 15 de julio de 1904, Pleve voló en pedazos por causa de una bomba lanzada contra su carruaje.

En un sol paràgraf, una història policial, política i paradoxal. Jorge Luis Borges n'explica una de semblant i amb igual concisió en el conte sobre el traïdor i l'heroi. No cal escriure espès, quan es fa un treball científic. El fragment és a la pàgina 15. El llibre en té 1.000. Això promet. Aquí hi ha de caber tota la Revolució i també la famosa “ànima russa”, que la supera. Gorbatxov va ser un infiltrat? Un traïdor? Un heroi? Pipes i Reagan ho devien saber.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia