Tancar a la presó

Hi ha molta gent que diu “Sembla mentida que en ple segle XXI...”, i en aquests punts suspensius situa una qualsevol consideració incòmoda: “Sembla mentida que en ple segle XXI persisteixin la fam o les guerres”, “sembla mentida que en ple segle XXI els trens no arribin a l'hora...” Els canvis de segle tenen alguna cosa de reverencial i supersticiosa, com si entre un període temporal i el següent hi hagués d'haver un punt i a part, que després no es veu per enlloc. Si reculéssim un segle, trobaríem que els avis també van dipositar esperances regeneratives en el XX, i igual passaria tirant enrere. Sembla mentida que en ple segle V... D'abans o després de Jesucrist, aquest V. Tot i així, el segle XXI no és el de Jaume I...

Jo procuro no adherir-me a l'expressió perquè l'escepticisme m'ha fet cautelós, però si em forcessin a fer-ho diria: sembla mentida que en ple segle XXI hi hagi presons on tancar-hi gent. Jo no hi tancaria mai ningú i les eliminaria totes. En això, ja ho sé, porto molt la contrària als meus veïns d'època perquè observo que la majoria opina que les presons haurien de ser encara més rendibilitzades i allotjar més ciutadans. Ara mateix, una infanta d'Espanya ha estat exonerada d'anar a a presidi, al contrari del seu marit, que s'hi haurà de passar sis anys. La gent ho troba poc, troba a faltar més correctiu carcerari. Ai, la guillotina del XVIII, suavitzada el XXI... S'ha comparat amb el cas d'un trinxeraire que per haver sostret vuitanta euros amb una targeta falsa doblarà els anys de presó de l'infant consort. Jo no usaria la presó ni per a l'un ni per a l'altre. Ni per als assassins. Ni per a ningú. Ja està dit.

Antigament la justícia dels homes era expeditiva: estabornia a mort el que contravenia la llei. La presó va ser un gran avanç perquè reconeixia una graduació en els delictes. La pena capital encara va conviure molts anys amb el règim carcerari, fins que va ser abolida en molts països. Ara queda pendent l'abolició de les presons. A mi, que l'escepticisme no em treu la capacitat de sorpresa, em deixa parat que tants palaus de justícia de marbre, tantes puntes de coixí a les mànigues dels magistrats i tants “con la venia” tinguin la finalitat de recloure homes en la sordidesa d'una presó, per molt que l'establiment estigui equipat amb piscina. Si els mateixos que administren les presons no paren de parlar de la seva poca utilitat... Si ser allà dins no és vida... Com que mentre el món sigui com el coneixem i no el reparem hi ha d'haver punicions, quina és l'alternativa? Jo no la sé. Però potser si m'haguessin preguntat l'alternativa al troglodític cop de garrot fulminant tampoc no hauria sabut què contestar i la presó no m'hauria passat pel cap. Només dic que sembla mentida que en ple segle XXI no l'haguem trobada.