Llagostes i llamàntols

Torna el Mobile World Congress a Barcelona, i jo em torno a meravellar que uns senyors i unes empreses que es passen tot l'any creant uns objectes comunicatius que estalvien el desplaçament físic dels que els usen es desplacin físicament per presentar aquestes novetats i comunicar-se. Que no hi ha les videoconferències de costa a costa o transoceàniques? Que no hi ha els mòbils i els ordinadors que per si mateixos presenten i divulguen les novetats que els superen? Venen a Barcelona, i aquests senyors que representa que tot ho solucionen sense moure's de la butaca de casa o de l'oficina o de la taula del bar reclamen pavellons firals, hotels i també taxis, metros i cotxes de lloguer, que són uns ginys que encara van amb rodes com hi anaven els vehicles dels Picapedra. Jo entenc una fira de bestiar. Rectifico: jo entenc una fira de productes automobilístics. Als automòbils se'ls ha de revisar la dentadura, se'ls ha d'aixecar la cua, se'ls ha d'escoltar el mugit. Entenc un mercat de productes frescos, una subhasta de peix. Ara: ¿un mercat de mòbils, si són uns peixos que es porten l'oli i són l'alternativa a les fires i els mercats presencials? No sóc tan beneit: un mòbil, un ordinador una qualsevol carcassa de realitat virtual tenen corporeïtat, i aquesta corporeïtat reclama ser tocada, sospesada, posada a prova. El secret es troba aquí, en el contacte. Els senyors inventors i venedors dels aparells meravellosos també volen la proximitat física, entre ells i amb els compradors. Tant estar tancat a casa isolat i insolat per la resplendor de la pantalla de l'ordinador o de qualsevol altra pantalla no pot ser bo. L'altre dia sopava en un lloc públic. A la taula del costat hi havia tres joves que en tota l'estona no es van dir res. Només consultaven el mòbil. Un hi veia un partit de futbol històric. Aquests nois necessiten anar al camp, a la fira, airejar-se.

Els amos dels hotels i els restaurants de Barcelona exulten. Els que els subministren aliments, igualment. Expliquen que mai en tot l'any no serveixen tantes llagostes i llamàntols. I caviar, i coses que s'han de degustar amb cullera de vidre. Jo hauria d'anar a la fira del mòbil per veure si hi veig funcionar les fotocopiadores en tres dimensions. Em diuen que de la mateixa manera que a partir d'una taula creen una altra taula, a partir d'un cor humà en fan un altre, bategant i a punt de ser implantat. Dia arribarà que aquestes fotocopiadores reproduiran una casa, una habitació d'hotel, una llagosta, un llamàntol, la Pedrera, l'escenari del Bagdad amb tots els seus figurants... Ara: les llagostes i llamàntols confeccionats d'aquesta manera mai no tindran el sabor dels originals i sempre s'haurà d'anar a fira a Barcelona per poder tastar els que acaben de sortir de l'aigua i encara belluguen.