Es prega puntualitat

Es prega puntualitat. Aquest afegitó que figura en algunes targetes d'invitació podria cloure a partir d'ara les sòbries citacions judicials. Més que res perquè els encausats tinguin present que la puntualitat puntua. Com a mínim així ha estat en el cas d'Iñaki Urdangarin. L'Audiència Provincial de les Balears ha determinat que el marit de la infanta Cristina de Borbó podrà seguir residint a Suïssa en espera que el Tribunal Suprem es pronunciï de forma definitiva. Condemnat a sis anys i tres mesos de presó per ni més ni menys que sis delictes –prevaricació en concurs, falsedat en document públic, frau a l'administració, tràfic d'influències i dos contra la Hisenda pública–, mantindrà la llibertat provisional. I n'hi ha prou que es presenti el dia 1 de cada mes davant de l'autoritat judicial. Entre els arguments de l'Audiència per descartar altres mesures per a Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, figura textualment que en cap cas “han tractat d'eludir l'acció de la justícia i així, malgrat les penes sol·licitades, han comparegut en cadascuna de les crides, en totes les instàncies, i en el dia d'avui, a l'hora indicada”. Ai, la puntualitat!

El cunyat del rei somreia quan sortia de l'Audiència. El seu advocat confessava que està “entusiasmat” amb la decisió. Tu diràs. El procés que s'iniciava el 2010 com a peça separada del Palma Arena i en què alguns –ingenus?– observaven la possibilitat de demostrar allò que tots som iguals davant de la llei, ha acabat provant just el contrari a ulls del món. Set anys després, la germana de Felip VI d'Espanya ha quedat absolta gràcies a l'estratègia del jonosabiares i el seu espòs, tot i la condemna, no veu alteració alguna en la seva tranquil·la i acomodada vida a Ginebra. I queda constatat –per si no ho estava– que la justícia no és igual per a tothom. N'hi ha una de tan benèvola fins al punt de tenir en compte el compliment dels horaris en les cites judicials. L'escàndol és majúscul. Urdangarin encara deu riure ara.