Marcel·lí Perelló

Quan el vaig veure en aquell aparador de Tarragona, malgrat les presses i que la meva pobra maleta ja anava plena del tot, no vaig poder fer res més que fer marxa enrere i a correcuita vaig menar pressa per tal que me'l donessin de seguida. Es tracta del llibre Marcel·lí Perelló. Una vida perseverant per la independència. Els autors, Tomàs Collau i Jordi Miró, són dos companys en els afers historiogràfics, ja amb una important experiència. Han fet un llibre esplèndid, tal com es mereix el senyor Perelló i Domingo.

Llegir el gairebé mig miler de planes m'ha resultat una experiència molt intensa, sobretot a mesura que avançava i entrava en terrenys dels quals n'havia sentit parlar molt a casa i dels quals, cap al final, fins i tot n'havia estat testimoni directe o indirecte.

Efectivament, hi ha moments que hom podria pensar que el tema del llibre no és Perelló sinó el meu pare. No tan sols per la relació tan intensa en molts sentits entre mestre i deixeble que van tenir ambdós. En Marcel·lí, nascut l'any 1897, li duia més de deu anys... Tant l'un com l'altre foren independentistes de pedra picada: “perseverants” com aquells qui més. La intensa presència de Murià i Romaní en aquest llibre també és deguda al fet que va sobreviure a Perelló prop de quaranta anys i va deixar textos publicats i inèdits en els quals sovint parlà del seu gran company de lluita. Resulta, doncs, un referència obligada.

Un detall que el llibre recull i que el mateix fill de Perelló passa per alt sobre la mort del seu pare, sospito que per un cert remordiment perquè ni ell ni ningú de la seva família hi era present, és que Guifré Murià, el fill gran de Murià i Romaní, va ser qui el va assistir els darrers moments i li va tancar els ulls. Pel que fa al meu pare, ja feia un parell d'anys que se n'havia anat a viure a Guadalajara, però els darrers dies de la vida de Perelló va fer un viatge a Mèxic per veure'l. Adonant-se de com anaven les coses, va encarregar a Guifré que li prestés tota l'ajuda possible, cosa que aquest va fer.

Tot el temps que van viure a la ciutat de Mèxic, Perelló i Murià formaren el que se'n podria dir la pinya independentista més ferma de totes, la qual cosa els va comportar no poques dificultats degudes a interessos particulars i de vegades fins i tot mesquins i també, encara que dolgui dir-ho, que el catalanisme de molts s'anava aigualint. De tot això en deixen constància els autors referits, després d'haver dedicat moltes hores a l'estudi dels catalanistes refugiats a Mèxic. A la fi, aquest llibre va molt més enllà de la sola biografia de Perelló. Podria ben bé titular-se Perelló i la seva circumstància.

Ja ho crec, que val la pena llegir el llibre. Per una banda, no és poc el que es va fer a Mèxic per preservar la flama de la llibertat de Catalunya; per una altra, per adquirir més consciència els catalans que personatges com el mateix Perelló es mereixen el dret de recordar-los i de guardar almenys un xic d'amor en la seva memòria.