Justícia? A l'espanyola!

Francesc Homs davant les acusacions del Tribunal Constitucional ha actuat amb valentia, honor i fent un al·legat per la defensa sobirana del Parlament. Siguin o no del seu parer concret, els partits polítics catalans han donat un exemple de defensa del valor de la democràcia, de les urnes i dels vots per damunt d'amenaces i diferències entre ells. L'Espanya arcaica, la que va deixar un llegat profund d'intolerància i exclusió per qui pensa diferent, sembla prendre cos amb el PP, C's i el PSOE. L'enfonsament del PSC sembla inversemblant si no fos que és cert. És una vergonya que té noms i cognoms, encapçalats per Miquel Iceta i la seva cort sucursal.

Recordaré l'article mai no publicat a La Veu de Catalunya, de Joan Maragall de l'any 1909 La Ciutat del Perdó. Era la resposta davant la voluntat del corrupte règim d'Alfons XIII de llarga agonia d'executar Ferrer i Guàrdia, un crim d'Estat. Un assassinat per intimidar tothom davant els fets ocorreguts durant la Setmana Tràgica. Hi hagué el silenci còmplice i impotent de la Lliga Regionalista, però que com a mínim en va treure el conjunt de mesures que possibilitaren la Mancomunitat de Catalunya. Un exemple d'administració, modernitat i progrés que va ser el millor aval pel 14 d'abril del 1931, proclamar la República Catalana que el centralisme atàvic espanyol obligà a reciclar-la, a la baixa, en Generalitat de Catalunya. La població catalana ho va acceptar de bona fe convençuda del canvi cap a la democràcia i modernitat d'Espanya. Res no va ser així. Antics republicans queixant-se de la República, un espanyolisme galopant retallant l'estatut de Núria del 1932, presumptes esquerres acabant en mans de l'extrema dreta, Falange i amb els militars sediciosos per la guerra civil. Semblant a avui, en antics comunistes i socialistes davant el procés català. Ara hi ha Europa, democràcia i vots. Les noves generacions no accepten per res la violència. Només els Cebrián, Vidal Quadras i quatre nostàlgics reclamen la repressió per Catalunya. Són els nuncis de la premsa de la caverna. Aquesta els usa per negar-nos el dret a les urnes. Però fracassen dia a dia.

On és Miquel Roca, excels pare de la Constitució? Aquest silenci és inacceptable. No pot llençar a les escombraries una trajectòria política de tants anys. Si levita per la infanta i la seva innocència, segons els tribunals, amb el cas del judici a persones que han seguit la seva petja deu treure foc pels queixals. Tampoc no hi té res a dir, Duran i Lleida? Sé que, de covard, no n'és. Jutjaran Joana Ortega, del partit que ell presidia, i pot callar? Se sent bé amb el seu esperit?, com preguntava Joan Maragall.

Es trist arribar a la conclusió que justícia espanyola, avui és un oxímoron. El judici, l'Espanya del PP, C'S i el PSOE ja l'ha perdut. Mai no es poden jutjar els vots i la voluntat popular, en democràcia.

Sembla molt diferent però no ho és, a l'Ateneu Barcelonès hi ha un exemple de democràcia que la Junta de Jordi Casassas ha potenciat molt. Hi aposto. Opinar, votar, així és la vida honesta; mai reprimir i reprimir.