I els refugiats?

Aquest és d'aquells arti­cles que pre­fe­ri­ria no haver de fer. Però la rea­li­tat és així, tos­suda. Han pas­sat 15 dies des de la gran mani­fes­tació a favor de l'aco­lli­ment dels refu­gi­ats que va omplir els car­rers de Bar­ce­lona. La reper­cussió inter­na­ci­o­nal va ser prou impor­tant, tant com perquè els màxims res­pon­sa­bles d'Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal cites­sin la mani­fes­tació, que va reu­nir unes 200.000 per­so­nes, en la seva pre­sen­tació anual, a París, el dimarts dia 21 de febrer. Però el cert és que la Unió Euro­pea (UE) el que ha deci­dit aquesta set­mana és, accep­tant que hi ha elec­ci­ons a França, Ale­ma­nya i Holanda i que vol inten­tar evi­tar més males experiències tipus Donald Trump, girar l'esquena al clam català a favor dels refu­gi­ats i apro­var depor­tar més d'un milió d'immi­grants sense dret d'asil i aug­men­tar el temps que poden estar tan­cats en cen­tres d'inter­na­ment. I és que l'euro­co­mis­sari d'Immi­gració, Dimi­tris Avra­mo­pou­los, ni sabia que hi havia hagut una mani­fes­tació a Bar­ce­lona.

En paral·lel, l'Estat espa­nyol con­ti­nua en la seva línia d'impe­dir l'arri­bada de refu­gi­ats. No és nou. Només ha accep­tat tres de cada deu deman­des d'asil . I, en l'actual crisi migratòria, es va com­pro­me­tre a aco­llir 10.772 deman­dants d'asil pro­vi­nents de Tur­quia i Grècia. La UE li dema­nava que n'acollís 17.300. La rea­li­tat: n'ha aco­llit 1.100, 500 dels quals són a Cata­lu­nya. Cata­lu­nya, però, n'ha dema­nat 4.500. Cert és també que la pressió sobre el govern espa­nyol des de la resta de l'Estat és prou petita: diu­menge pas­sat va haver-hi mani­fes­ta­ci­ons a una tren­tena de ciu­tats espa­nyo­les, la majo­ria de les quals no van reu­nir ni mil per­so­nes. Les més grans, a Madrid o Sevi­lla, van reu­nir encara no 2.000 per­so­nes... i cap repre­sen­tant polític des­ta­cat. A Sara­gossa o Pam­plona, amb menys de mil mani­fes­tants, sí que hi havia càrrecs locals de Podem.

La UE és un búnquer, però és obvi que haver de pas­sar per Espa­nya és un pro­blema, i greu, afe­git. Un cop més, “la inde­pendència no és fi en si mateixa, és una fórmula per millo­rar les con­di­ci­ons de vida de la gent”.