Vuits i nous
Diari filosòfic i erudit
Alguns lectors de l'article d'ahir em pregunten què havia de ser el Diari filosòfic i erudit que en Jaume i jo havíem d'editar. El nom ho indica: una publicació rigorosament diària que restringiria el seu interès a l'enunciat de la capçalera. Filosofia i erudició, amb totes les novetats del dia en aquests camps. Tindríem, naturalment, corresponsals distribuïts per tot el món. Al lloc més impensat pot brotar la idea mereixedora de ser divulgada. Nosaltres havíem de ser els primers a donar-la a conèixer als lectors cada matí, avançant-nos a les publicacions especialitzades de caràcter trimestral o anual. Havíem pensat també en una edició de tarda per servir les urgències d'última hora. Pel que fa a les col·laboracions, preferiríem aquelles on la filosofia fos molt destil·lada i com una finalitat en ella mateixa, però no rebutjaríem les anàlisis de l'actualitat sempre que l'actualitat, per exemple la política, fos anatomitzada a la llum d'Aristòtil o Hegel i amb moltes notes. Seria un diari amb obligades anotacions, a peu de pàgina o al final. La frase destacada del dia, sota la capçalera, aniria a càrrec de Llull, Leibniz, Descartes, Kant o Kierkegaard. Aquests filòsofs i tots els altres que la història ha proveït serien mereixedors d'un gran desplegament quan se'n celebrés algun aniversari rodó. O no rodó: havíem de fer els honors als pensadors que han reflexionat sobre l'atzar o el que és aleatori.
El diari va començar sent en castellà perquè Franco no ens l'hauria deixat fer en català. Va sorgir un interrogant. Seria erudito o erúdito? Una recerca etimològica ens feia decantar per erúdito, amb aquest accent que era com una declaració d'intencions ja d'entrada. Quan van sortir l'Avui i El Punt, va passar a ser en català. Erúdit? Filosop?
Es vendria per subscripció, però sobretot als quioscos. La gent ens el trauria de les mans, i no hi hauria cap bar ni cap sala d'espera que en volgués prescindir. Marcaria agendes informatives: les tertúlies matutines a les ràdios i les televisions, i també les de la nit, no podrien passar per alt la nostra portada diària, i els tertulians no començarien sense discutir abans sobre el ser i el no ser o sobre l'existència del mal o de Déu. Després, la resta de l'actualitat que comentessin estaria impregnada per aquest to obligat inicial, amb la moral, l'ètica i l'estètica molt en primer terme. Quan vam observar que les gasolineres despatxaven diaris vam pensar en el major èxit de vendes del nostre. Quan vam comprovar que els diaris baixaven el nombre de difusions per la raó que fos, perquè els lectors estan saturats de l'actualitat disgustada i repetitiva o ja la troben en els mitjans electrònics, vam estar segurs que nosaltres per això mateix seríem els supervivents.