Separar el gra de la palla

Els casos del Palau de la Música i el tres per cent assetgen Artur Mas assenyalat com a presumpte responsable de les acusacions de finançament il·legal de CDC.

Per aquests afers, i almenys de manera oficial, cap dirigent del seu actual i nou partit del PDeCAT li ha demanat que abandoni la presidència de la nova formació i que deixi d'exercir a l'ombra com a possible candidat a la presidència de la Generalitat.

Artur Mas té la confiança dels joves dirigents del PDeCAT. No volen perdre qui consideren que és el seu pare polític, malgrat que aquests nous dirigents preguin i treballin per abandonar pràctiques polítiques que s'han usat durant la presidència d'Artur Mas, com ara les de mirar cap a un altre costat davant flagrants irregularitats públiques. És difícil separar una cosa de l'altra. La netedat s'haurà de veure quan hi hagi eleccions municipals, l'any 2019, i en el futur dels més de quatre-cents alcaldes que manté la formació a tot Catalunya.

Alguns jutges i mitjans de comunicació tenen la intenció de barrejar Artur Mas amb tot allò que passa a Catalunya; buscar les connexions entre la corrupció i l'independentisme. És cert que alguns testimonis han coincidit en els dos judicis. Que es volen buscar connexions es va veure en certes preguntes que es van fer als acusats en el judici del 9-N i del cas Palau, i sobretot en els testimonis. De moment, res s'ha provat.

Mas manté oficialment el suport del seu partit, que el vol allunyar de les corrupcions del passat. Més suport donen a Artur Mas des d'ahir, quan es va saber la seva condemna pel 9-N. El PDeCAT té un problema de lideratge que Mas resol, però alhora demanen a Mas que salvi la imatge del partit sobre la corrupció.