L'exemple de l'August Mas

L'August Mas Llibre és un lloretenc de la meva quinta, que té una llarga i notable trajectòria. Jugador de futbol en la seva joventut –va estar un temps, fins i tot, a les files del Girona–, membre d'una prestigiosa família de fotògrafs, vinculat a diverses entitats culturals, socials i recreatives, ha posat sempre de manifest la seva sensibilitat en totes les coses i ha esdevingut, en la seva especialitat, un veritable artista. Ara s'ha jubilat. (Per cert, de cop han tancat les tres cases de fotografia més conegudes de Lloret: els Mas, els Arpí i els Trull. Hem quedat ben retratats! Hom sospita que l'edat dels amos ha estat determinant, però potser també ho han estat les noves tecnologies i l'evolució que ha fet la fotografia i el seu emmagatzemament en disquets i llapis.) Ja quan estava en actiu, l'August era un home pulcre i primmirat. (Quan feia esport també, practicava igualment un futbol fi i elegant, molt allunyat de l'esterrecada primària.) Sempre s'ha distingit per demanar un Lloret més net, més ordenat, menys sorollós, més sociable... I és dels que han predicat amb l'exemple. Fins i tot quan ha vist, des de la botiga del carrer de la Vila, que algun turista tirava papers o deixalles a terra, ha sortit a la via pública, les ha recollit i llençat a la paperera i ha recriminat al qui no s'havia comportat bé la seva actitud. Amb uns quants personatges com ell milloraríem el poble, segur. Un cop jubilat ha portat la seva exemplaritat a l'extrem. Davant de les portes plenes de grafits, dels armaris públics dels aparells d'Endesa embrutats i d'altres mostres d'incivisme, s'ha dedicat un temps a invertir el matí a agafar pintura del color adient i a repassar, pacientment, aquells elements que ni la companyia propietària ni l'Ajuntament tenen cura de mantenir com caldria. Considero que ha estat un toc d'atenció per a qui correspongui. Certament, hom arriba a la conclusió que les obres, més que fer-les grans, el que costa és mantenir-les. I potser valdria la pena que els ajuntaments tinguessin uns quants Augusts que anessin passejant pel poble mirant l'estat del mobiliari urbà, els jardins, les façanes, els racons que acumulen porqueria, les peces del paviment que es mouen o que falten, etc. Em diran que ja ho fa la brigada municipal. Ho fa de tant en tant. Però caldria disposar d'algú que canalitzés fins i tot les denúncies que el ciutadà sensible pogués fer en aquest sentit. I que fos una cosa permanent per tenir sempre el nostre entorn en estat de revista, com dèiem a la mili.