La via moral del procés

Des del moment en què les autoritats polítiques catalanes van anunciar la voluntat de posar en marxa un procés consultiu perquè els ciutadans de Catalunya poguessin decidir el seu futur polític, la llista d'arguments a favor o en contra d'aquest s'han anat succeint d'una manera ininterrompuda. No cal dir que, a banda dels arguments, sovint l'espai públic ha acollit i reflectit també tota mena d'expressions, manifestacions o valoracions ciutadanes de naturalesa ben diversa, des de les metàfores dels ponts o el xoc de trens, fins a les amputacions o els viatges siderals. Però ens perdonarà el lector que aquesta mena d'alleugeriments no els tinguem ara en compte.

L'argumentari emprat més comú sobre la consulta/referèndum i la possible independència de Catalunya –tant a favor com en contra de la seva legitimitat– ha provingut de quatre vies diferents (tot i que complementàries i sovint barrejades). La primera via ha estat jurídica: es presenten raons sobre la legalitat/constitucionalitat de la celebració d'un referèndum, sobre la legalitat de la pregunta del referèndum i sobre la legalitat de la separació d'Espanya. La segona via és política: s'argumenta sobre les raons polítiques que justifiquen la consulta i la independència, si la consulta és democràtica, si hi ha voluntat política o no per part del govern espanyol per a consentir la seva celebració, i sobre si, en cas d'independència, el futur estat català romandria o podria integrar-se a la Unió Europea o quedaria fora de la Unió i si obtindria reconeixement i podria integrar-se o no a la comunitat internacional. La tercera via és metodològica: analitza sobretot la qualitat del procediment i de la pregunta de la consulta, qui hauria de ser el subjecte (polític) a ser consultat (només el catalans, tots els espanyols) i sobre el grau de representativitat de la majoria votant (simple o reforçada). Per acabar, la quarta via és econòmica: hom discuteix sobre la viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent, sobre el possible impacte de la independència sobre les empreses presents a Catalunya i els efectes de la independència tant sobre el deute, sobre el comerç i el PIB catalans, com sobre els espanyols.

Aquestes quatre rellevants aproximacions a la problemàtica del procés no ens haurien de fer oblidar una cinquena via d'argumentació, que podríem anomenar la via moral. En general, aquesta via no ha estat desenvolupada de manera sistematitzada ni continuada però considerem que té una considerable importància i que ha anat fent acte de presència en múltiples fòrums i plataformes de comunicació. L'Anuari dels Valors 2013, publicat per la Fundació Carulla i Esade, va ser el que va compendiar per primera vegada l'argumentari moral emprat a favor i en contra del procés sobiranista català i els valors que hi estaven en joc, tot i que aquest argumentari ha tingut continuïtat de manera espigolada fins al present.

Entre algunes de les qüestions d'aquest compendi d'arguments destaquen els següents: Ha de prevaldre el valor del compliment de les lleis de l'Estat o el valor de la voluntat majoritària dels catalans en voler ser consultats sobre el seu futur? Pot exercir-se la legalitat quan una part important de la ciutadania no li reconeix legitimitat democràtica? Quin valor és més rellevant, la legalitat o la legitimitat? I com es dirimeix la tensió entre ells? Són preferibles els valors de la unitat i de l'acord constitucional o els valors de la lliure expressió pacífica i democràtica de la ciutadania per a ser consultada sobre el seu futur? Aspirar a ser reconegut com a subjecte polític atorga o no altura moral? Aquesta aspiració pot respondre a paràmetres ètics? La causa del sobiranisme català ha de ser considerada una causa moral o immoral? Quins són els límits ètics que haurien de respectar tant els polítics que vulguin combatre les aspiracions independentistes com els que les vulguin defensar? N'hi hauria d'haver? L'autodeterminació d'una nació i la seva voluntat d'independència són moralment acceptables quan s'expressen de manera lliure, pacífica i democràtica? Hi ha un dret moral a la independència? Hi ha alguna justificació ètica que legitimi la secessió? Mai? O quan? En política, quina és la millor (o la menys dolenta) resposta ètica a un conflicte de lleialtats? L'incompliment dels pactes polítics o la vulneració dels acords intraestatals converteix la secessió en una causa justa? En quins casos?

Creiem que l'aproximació a aquesta cinquena via i les respostes a aquestes preguntes poden aportar una nova llum a aquest llarg procés iniciat tot just després de la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional.