Injúries fiscals

El rap és poesia, una eina necessària, vital, de transgressió, de protesta, del poble i per al poble, un instrument que no es pot mesurar sota l'obscurantisme de la llei, i encara menys de l'espanyola, que el mes passat, a través de l'Audiència Nacional, va condemnar Valtonyc (Josep Miquel Arenas) a tres anys i sis mesos de presó per injúries al rei i enaltiment del terrorisme. La cançó No al Borbó va ser un encàrrec de Pablo Iglesias l'any 2012 per a La Tuerka, l'espai televisiu que presentava i dirigia Iglesias a Tele K des del 2010, abans del seu salt a la política.

No es pot analitzar la lletra d'aquesta cançó sense contextualitzar aquests darrers anys de corrupció política a tots els nivells: casos Gürtel, Nóos, la venda d'armes el 2012 a l'Aràbia Saudita per part del govern espanyol, la cacera d'elefants i la vida luxosa del rei en plena crisi econòmica... Els versos de la cançó de Valtonyc són el reflex del sentiment de molta gent que se sent insultada, menyspreada, menystinguda per tots els escàndols a les altes esferes socials, inclosa la immaculadíssima família reial. Tastem algun fragment de la seva lletra, que us recomano que visioneu i escolteu a través de Youtube (https://youtu.be/H9QXVS-gb2o): “El Rei Borbó i les seves mogudes, no sé si caçava elefants o anava de putes. La tercera edat també passa fam, però aplaudeixen els monarques masoquistes ignorants! Ell, respectuós amb la constitució... en canvi els drets humans se'ls passa pels collons.” Una lletra per la qual l'acusen d'injúries al rei. Però ¿què és una injúria? Segons la RAE, i en l'àmbit del dret, és un “delicte o falta consistent en la imputació a algú d'un fet o qualitat en detriment de la seva fama o estimació”. Però si a algú se li imputa un fet que és verídic, ¿hi ha “ofensa”? La injúria és la que pateix la gent amb pobresa energètica, els jubilats que no arriben a final de mes amb una pensió miserable, la gent que pot anar a la presó per robar quatre euros, però si ho fas a l'engròs (recordem el cunyadíssim) segur que no et passa res, si més no des de la balança de la justícia espanyola.

L'any passat era la poeta Dolors Miquel, l'escriptor Albert Sánchez Piñol i l'escriptora Empar Moliner, i també els titellaires de Títeres Desde Abajo. Ara li toca a Valtonyc, els versos del qual s'han d'entendre com un recurs poètic, amb l'ús de metàfores i hipèrboles pròpies d'aquest gènere. No és pas cap casualitat que la fiscalia recordés 17 vegades durant el judici al cantant que és d'esquerres, i en 9 ocasions va insistir que és un raper que canta en català. ¿Judicialització de la política? La llibertat d'expressió és un dret humà fonamental que ha d'estar especialment protegit en l'àmbit de la manifestació artística. El cas Valtonyc és un exemple més del deteriorament de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol, i amb una corona que ja és una injúria. Rapers de tot el món, ¡uniu-vos!