I vostè, com dorm?

I vostè, com dorm? Si és gironí, ho hauria de fer prou bé. Una empresa de venda de matalassos ha promogut un estudi, en col·laboració amb l'hospital Vall d'Hebron, sobre la qualitat del son i, en aquest àmbit, es veu que els gironins descansem la mar de bé. Som els catalans que dormim més hores i que menys hem de recórrer als fàrmacs per agafar el son. Anem al llit d'hora, ens aixequem aviat i poques coses ens treuen la son –diu l'estudi–. Ja ho veuen, si són dels que s'aixequen a altes hores de la matinada del sofà, dels que no acluquen els ulls ni amb el sistema tradicional de comptar ovelletes, dels que comencen a sopar a les deu del vespre, dels addictes a les sèries que encadenen un episodi darrere l'altre, dels noctàmbuls avesats a aprofitar la nit per passejar –els més romàntics– o quedar per fer un beure (dit també romànticament) amb els amics... Si són alguns d'aquests, sàpiguen que no són un gironí com déu mana (o, més ben dit, com les estadístiques manen).

Ara bé, l'estudi reconeix el dormir interruptus dels pares i mares novells, que entre plors, biberons i canvis de bolquers són afortunats si encadenen tres hores seguides de son –dono fe que, en el cas de bessons, és motiu gairebé de festa major–. Altres símptomes clàssics que no tenen cap mena d'efecte somnífer són l'estrès, la fatiga i les preocupacions. Però, malgrat tot això, un 43,6% dels gironins dormen més de set hores; un 41%, entre sis i set hores, i un 15,4%, entre cinc i sis hores. Mentre que la mitjana catalana és de 6,62 hores. I en aquesta estadística no hi deuen entrar els adolescents que s'entortolliguen al llit fins a les dues del migdia, que si fos així encara trencaríem l'estadística! Es veu, però, que els divorciats ens fan baixar la mitjana, perquè són els que dormen pitjor. En canvi, els solters i les persones amb parella ronxen que dona gust. Malgrat que compartir llit amb segons qui pot arribar a ser motiu de divorci però, ja ho saben, després tampoc dormiran gaire, segons l'estadística. Doncs això, que els gironins dormim la mar de bé i, fins i tot, els somnis deuen ser de més qualitat i tot! Calla, que potser ja hi ha una estadística que ho valora, això! En definitiva, és d'agrair saber que hi ha poques coses que ens treuen la son als gironins. O potser és perquè ja tenim clar que perdre la son per segons què ja no val la pena.