L'Orant de Solsona

No sé què ha passat aquest any amb la floració primaveral dels presseguers, que la televisió l'ha difosa com si fos un fet sense precedents. La gent l'ha anat a veure en massa als llocs on es produeix, i jo he aprofitat la distracció per visitar Solsona, on hi ha altres cultius. Solsona em fa pensar en Berga. Totes dues ciutats tenen un color de pedra grisa, un carrer llarg, una plaça que no és res de l'altre món i una gent que si tot l'any sembla tranquil·la quan arriba la festa es torna mig boja i fa que aquella plaça pugui acollir tota la població. Berga enfolleix i omple la plaça per la Patum, ja se sap, i Solsona ho fa amb els gegants, per carnaval o per la festa major. En té per a cada ocasió. Els de la festa major, que acompanyen la hieràtica marededeu del Claustre, són processionals i inarticulats com tots els gegants del món, amb el valor afegit que molts del món han sortit dels tallers de geganters de Solsona. Els del carnaval són uns ninots que ho belluguen tot i que amb les mans balbes donen cops als que s'hi acosten. Els he vist actuar a Solsona només en imatges, però a l'estiu es van venir a exhibir a Mataró per Les Santes. Com que els de Mataró ens pensem que tenim els més afavorits gegants del país, quan vam veure els de Solsona en posició de descans, amb aquelles ganyotes i aquells pits desmesurats, vam refermar la convicció. Quan els vam veure en acció vam pensar que els nostres podrien ser menys processionals, inarticulats i hieràtics i oferir més amenitats, també per la Nit Boja.

L'altre plat fort de Solsona també pot ser un gegant, si és que penses en gegants, com és ara el cas. Es tracta de l'anomenat Orant, un fresc preromànic que va ser rescatat dels murs de Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. Es troba al fantàstic Museu Diocesà, muntat sobre un plafó que fa que es pugui traslladar als llocs on és sol·licitat, entre ells Nova York de tant en tant. Fa por que un dia se'ns el quedin. Jo ho faria i tindria l'Orant a casa. Una pintura religiosa que fa marejar quan et diuen que és la més antiga d'Europa en l'era actual. Representa un home amb túnica amb els braços estesos, dins un cercle decorat amb sanefa. Sobre el cercle, un paó. Què representa? Uns hi han vist un antecedent dels pantocràtors; uns altres, una al·legoria de la resurrecció. No se sap res del cert, com en tot, com qualsevol manifestació artística, del Prado o del Picasso. O ho sabem tot dels pantocràtors de Boí o de Las Meninas?

Solsona és bisbal. Ha donat bisbes del morro fort. Tarancón, Deig... Van venir sent del morro fort o s'hi van tornar a Solsona? El bisbe actual va arribar amb unes idees, i n'està adoptant unes altres, adaptades a la pedra de Solsona i a la gent que fa ballar els gegants i penja banderes als balcons.