Pedret perd l'ànima

Diumenge vaig passejar per Pedret i em va caure l'ànima als peus. Un dels encants del barri que comença just a la pujada de Montjuïc i que mena fins al Pont Major, són el reguitzell de cases de planta i pis enganxades a la via i la muntanya. Potser estan massa encaixonades, però miren al riu i s'han alliberat força del trànsit rodat. Al carrer de Pedret cada dia hi ha més cases velles i abandonades, i més bars i restaurants tancats, quan durant els anys vuitanta i noranta va ser un dels barris més dinàmics de la nit gironina. La Sala del Cel, que va obrir Josep Pérez amb el seu inseparable soci Jose Crespo, va marcar una època, com el Siddharta, un dels primers pubs de Girona, que també van fundar. Avui, el Siddharta està de potes enlaire, en obres, i queden poquíssims locals oberts i continuen abaixant les persianes. Per als veïns deu ser un bon descans, però la sensació que tot aquell tram de ciutat està un xic deixat és indiscutible. L'aigua de l'Onyar que va a buscar el Ter a la zona de la resclosa, acumula brutícia i la sensació de deixadesa hi és. A l'antic Hospital de Sant Llàtzer, restaurat en els anys noranta i que acull el centre cívic del barri, s'hi fan obres de millora a la capella de Sant Jaume o del Pilar, ja que el cartell anuncia la “restauració de la capella del Pilar, fase IV”, amb una inversió de 15.000 euros pel 2016, i encara s'hi treballa. Segons explicava en aquest diari el periodista Jaume Fabre, la capella del Pilar, la patrona del barri, va ser desmuntada pedra a pedra el 1926 i edificada en una finca particular de Sant Hilari. En una sèrie sobre els barris de Girona (18-8-1982) escrivia: “El barri de Pedret és una mostra palpable de com la destrucció urbana no la fan solament els poders públics donant llicències d'edificació forassenyades, sinó que sovint és molt més temible el camí de la desídia, del no fer res, de deixar que les aigües d'un canal es podreixin, que la runa s'acumuli a les voreres i que la riuada automobilística faci el seu camí sense respecte per res.” Poc després es va adequar la zona que hi ha entre la carretera i el riu, i és un passeig relativament freqüentat, i els desmais i l'aigua li donen un encant especial, però insuficient per activar el veïnat. Pedret requereix amb urgència una reforma similar a l'aplicada a les cases de l'Onyar, amb una restauració de façanes, però també actuacions als interiors per millorar la confortabilitat, amb un projecte que reforci la vitalitat del barri i en garanteixi el futur.