Sexes

Les qüesti­ons de gènere estan ara ben pre­sents: els nous con­cep­tes solen gene­rar difi­cul­tats, de com­prensió o d'accep­tació. M'allu­nyo de qual­se­vol mora­lisme o pater­na­lisme (John S. Mill n'esta­ria con­tent), acti­tuds freqüents en la nos­tra soci­e­tat, també entre els pro­gres. És un fet que estem vivint en una soci­e­tat binària (hi ha lli­gues mas­cu­li­nes i feme­ni­nes, i dues por­tes als famo­sos “lava­bos públics”, etcètera). Em pre­gunto: ¿què ens passa en les ano­me­na­des qüesti­ons de gènere? Són pro­ble­mes amb la sexu­a­li­tat humana? O és, pot­ser, un debat induït, objecte d'alguna expe­ri­men­tació social des­co­ne­guda, de la qual en som els coni­llets d'Índies?

Entenc que –fins i tot en un entorn publi­ci­tari i d'oci con­su­mista i hiper­se­xu­a­lit­zat– en la nos­tra vida pri­o­rit­zem les dimen­si­ons afec­ti­ves, econòmiques, de super­vivència, cre­a­ti­ves, etcètera, al davant de la pro­blemàtica sexual, que jo situ­a­ria en una posició 5a o 6a. Alguns dies puja a la pole posi­tion: durant la puber­tat, en èpoques “hor­mo­nals”, en certs llocs, etcètera. M'encu­ri­o­seix enten­dre per què, en aquesta temàtica, hi ha alda­rulls als car­rers i a les nos­tres assem­blees de decisió. Hi trobo abjec­tes interes­sos elec­to­rals, inver­si­ons econòmiques, dog­mes ideològics –de força bàndols– i con­vic­ci­ons arre­la­des. Time (9/6/14) ha par­lat d'una “nova fron­tera dels drets civils a Amèrica”. M'he infor­mat: he lle­git la Judith But­ler i altres; he ana­lit­zat el docu­men­tal de Katie Cou­ric Gen­der Revo­lu­tion (Nati­o­nal Geo­grap­hic), estre­nat el 6 de febrer; a Goo­gle Acadèmic (scho­lar.goo­gle.com), la selecta àrea científico-acadèmica, hi ha quasi 2 mili­ons de resul­tats per “Gen­der The­ory”.

Als humans, en néixer, se'ns assigna un sexe: M o F. La Inter­sex Soci­ety of North Ame­rica exposa casos d'humans –un de cada 2.000, apro­xi­ma­da­ment– que nei­xen amb una ana­to­mia repro­duc­tiva o sexual que no encaixa amb mas­cle/feme­lla: s'ano­mena “estadi inter­se­xual”, força estu­diat en bio­lo­gia humana. Aquests casos solen anar acom­pa­nyats de pati­ment i de dolor: el docu­men­tal de la Cou­ris n'és un ampli mos­trari. El voca­bu­lari s'ha des­bor­dat: exis­teix ara el terme cisgènere (opo­sat a transgènere) per refe­rir-se als indi­vi­dus amb una iden­ti­tat que con­corda amb el rol vin­cu­lat al propi sexe de nai­xe­ment. Jo dec ser un d'aquests, i hete­ro­se­xual, entenc. Ara bé, a par­tir d'aquí, s'obre una ingent quan­ti­tat de vari­ants: n'ofe­reix una versió actu­a­lit­zada Face­book a l'ítem “Sexe” del propi per­fil, si en lloc de M o F es tria “Per­so­na­lit­zat”. Hi ha més de 60 opci­ons de “gènere”. Força joves decla­ren que la prin­ci­pal font d'“idees” sobre això són les “xar­xes soci­als”.

Jo expresso algu­nes pors sobre: a) l'ús de “puberty blockers” químics en nens o pre­a­do­les­cents de l'espècie humana dub­to­sos amb l'assig­nació sexual feta en néixer; b) l'expressió “Gen­der fluid”, la fluc­tu­ació sobre el propi gènere; c) el món al vol­tant de la SRS (cirur­gia de reas­sig­nació de gènere), etcètera. No és fàcil ges­ti­o­nar tot això. Com­prenc a tot­hom, però em pre­gunto: hi ha dog­mes, aquí? I pri­vi­le­gis? Qui hi ha al dar­rere de les cam­pa­nyes? Se'n pot par­lar? Els qui reben són sem­pre els més dèbils: em té fart!