Sobre la gesticulació

Hi ha un punt de teatre en aquells que, arribat aquest punt, es posen les mans al cap per tot allò que fan o pretenen fer els partits independentistes. Gesticulació i sobreactuació en to dramàtic. Blasmen contra el pressupost perquè dedica una mínima part –0,02%– a la consulta, s'esgargamellen contra la reforma del reglament del Parlament com a opció per tramitar la llei de transitorietat com si no sabessin que així que es registri al Parlament el govern de Mariano Rajoy hi recorrerà en contra al TC. Però, sobretot, presenten la celebració d'un referèndum unilateral com l'ocurrència de darrera hora de les forces que defensen l'estat propi. Res més lluny de la realitat. Posem-hi context. Anem al 8 d'abril de fa tres anys. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera demanaven al Congrés dels Diputats la transferència de la competència per celebrar referèndums. El trident català va rebre un solemne no del PP i el PSOE que encara ressona a la cambra baixa espanyola. El del 2014 és només un exemple dels més de quinze cops que des de Catalunya s'ha reclamat poder fer una consulta, tots amb idèntica resposta. Si hi ha una proposta de tirar pel dret és per la negativa espanyola dels últims anys a acordar la convocatòria. Es planteja un referèndum unilateral perquè l'executiu estatal bloqueja qualsevol possibilitat de fer-lo acordat. Aquest és el relat. Això, malgrat que a alguns els convingui retallar-lo o, fins i tot, falsejar-lo.