Partal i Sanchis

Vaig anar a escoltar una conferència de Vicent Partal, i ara que feia temps que no el veia em va sorprendre que quan aixeca les celles i abaixa una mica el cap està agafant l'exacta fisonomia de Joan Fuster. Trobo que la metamorfosi seria més adequada en Vicent Sanchis, l'altre periodista valencià que conec. Sanchis és més fusterià que Partal. Vull dir més escèptic, càustic i descregut. Un dia em va dir que sovint, abans d'escriure, es pren unes dosis de Fuster, xarrupades com si fossin pólvora dels articles breus i expeditius que l'escriptor va publicar a la premsa valenciana durant la transició, i vaig confirmar la meva visió de Sanchis. Ell i Partal són independentistes d'acer, però mentre Sanchis projecta sobre el procés els dubtes o les vacil·lacions que també assalten a molts independentistes i pot arribar a ser crític amb els encarregats de conduir-lo a l'èxit, per Partal tot en el procés és correcte, els entrebancs l'afavoreixen i la independència serà un fet en els terminis fixats. A Vicent Sanchis l'han nomenat director de TV3, i l'oposició “unionista” s'ha enrabiat. Si el càrrec hagués recaigut en Partal no sé què hauria fet.

En la conferència de Partal tot lligava. Agafava els països bàltics, n'explicava l'evolució que els va dur a la independència, l'aplicava a Catalunya i el resultat era idèntic. Si algú li feia observar que la situació geopolítica és molt dispar, ell semblava que esperés la pregunta per fer-ho lligar encara més. Partal parla amb l'autoritat de qui va seguir personalment els processos d'aquells països ara integrats a la Unió Europea després que la Unió Europea hagués afirmat vint-i-quatre hores abans que no els reconeixeria mai. Espanya no tindrà cap altra opció que acceptar també la república catalana; el referèndum, que es farà, donarà un resultat positiu i efectiu... El públic entregat que el seguia era gairebé tot format per gent gran que viu en el temor de no veure realitzat –com es va dir– el seu “somni”. Al cap de dues hores de Partal van sortir al carrer amb el cor reforçat. Partal havia dit que no ens féssim il·lusions perquè l'endemà de la independència no es notarà res sinó que les botigues obriran com cada dia. La història dirà, com en els països bàltics, que el dia important no va ser el de la proclamació de la independència sinó un d'anterior i desencadenant, en el nostre cas el 9-N. Va afegir que de fet ja hem començat a ser independents d'Espanya encara que no ens ho sembli. Com no havien de sortir entusiasmats els vells de la conferència, si ells van participar en el 9-N, si ja som quasi independents i si tampoc s'ha d'esperar gaire del dia que Puigdemont surti al balcó? Després, a casa, al vell que soc jo se li apareixia l'altre Vicent, en Sanchis, però bé, són pesos i mesures del mateix objectiu.