Herzog adora Busquets

El pas del cineasta alemany instal·lat a Los Angeles, Werner Herzog (1942) per Barcelona va ser presentat com “un dels esdeveniments culturals de l'any”. Pencaire que bandeja tota etiqueta fàcil, creador d'un univers particularment punyent, va omplir el CCCB amb motiu del festival Kosmopolis. Enmig de la tendència a manufacturar pensaments, l'autenticitat és un valor per a coratjosos. De la seva obsessió per anar pel món amb mapes, Herzog va saltar, sense manies, a l'amor pel futbol. Per com llegeix el futbol, el jugador del Barça que més li agrada és Busquets. Havia de ser Busquets. Quan l'equip va guanyar el PSG “de manera improbable i impossible” es van crear “uns moments de realitat suspesa, la realitat va canviar i es va convertir en màgia”. Després d'això, s'haurien hagut de tancar els estadis un mes per tornar a redefinir el concepte de futbol, va proclamar. I va parlar de l'estima per les iguanes o del discurs del papa Benet a Auschwitz, un devessall d'idees puntejades per la ironia, sense límits ni cotilles, allò que tant costa d'entendre en l'imperi del puritanisme actual. Les cadires del hall del CCCB, incòmodes a matar, devien propiciar una vista general curiosa: una munió de cossos bellugant-se, inquiets, sense saber com posar-se, amb els caps caient a dreta i a esquerra per poder capir alguna cosa. La inquietud central, però, venia de presenciar l'erupció volcànica d'Herzog.