La veritat era mentida

Desemmascarar les mentides propagades per les xarxes socials –sovint escampades amb el llaminer afegit d'imatges captades per mòbils o per càmeres de seguretat– s'ha convertit en una nova obligació del periodisme. L'amenaça del terrorisme gihadista és una excusa perfecte per amplificar i compartir qualsevol història que serveixi per empastifar els musulmans, que no tenen cap culpa del comportament criminal d'extremistes que també existeixen en qualsevol raça i creença. Després de l'atemptat a tocar el Parlament britànic hem assistit, primer, a la propagació i, després, al desmuntatge de dos exemples ben lamentables. Primera escena: una dona amb vel passa al costat de les víctimes de l'atropellament de Khalid Masood mirant el seu mòbil amb aparent indiferència. Ràpidament, les xarxes dicten sentència: els musulmans es desentenen de l'atac, insensibles. L'allau de crítiques que han brollat al voltant de la falsedat han obligat la seva involuntària protagonista a aclarir que estava trucant la seva mare per fer-li saber que estava viva i que es dirigia a la seva feina després d'haver ajudat dues víctimes més a l'altre extrem del pont. Segona escena: es veu un home agredint a cops de puny dues treballadores d'un centre sanitari. Un ciutadà espanyol reprodueix les imatges al seu compte de Facebook amb el següent comentari: “Musulmà donant les gràcies pel seu acolliment a Europa.” L'agressor parla un idioma estranger però després sabrem que és rus, igual com la procedència de les imatges, captades a un centre de salut d'aquell país. La mentida sempre viatja ràpidament i troba dreceres per arribar a tot arreu, com la que fa anys corria per a Salt, una de les poblacions amb més percentatge d'immigrants de tot Catalunya, segons la qual l'Ajuntament regalava cotxes per a les criatures als nouvinguts que ho demanaven. L'aleshores alcaldessa sempre ho va negar i mai cap prova l'ha desmentit.