Rocabruna

El llogarret de Rocabruna –conegut avui pels seus restaurants– surt en els llibres d'història per les mines de les Ferreres, que alguns consideren explotades ja en època romana, i pel seu castell, que des del petit nucli urbà es descobreix mirant a migdia, dalt d'un turó, amb el perfil retallat sobre el cel com a fons, arran dels rostos que davallen cap a Beget. Fins fa uns anys el recinte només mostrava uns murs allargats i un parell de torres, una de quadrada i una altra de rodona, però la imaginació ja deixava pensar en els pretèrits habitants de la contrada, lligats al domini d'aquesta fortalesa i de la de Bestracà. Dels personatges que van senyorejar a Rocabruna, n'hi ha força informació i sorprèn que, alguns, lluny de viure isolats a la muntanya, van tenir part activa en les vicissituds històriques més destacades i van guerrejar per Barcelona, per Còrdova, per Sardenya i per Sicília, entre altres llocs. El castell de Bestracà, més al sud, situat a 1.012 metres d'altura i dominat per les famílies rosselloneses dels Blau i els Barutell, està lligat més que res al fet remença, que ja es començà a coure quan els habitants de la contrada es van reunir, en sindicat, a Sant Feliu de Rocabruna el 30 d'octubre de 1448, com ha divulgat molt bé M. Mercè Homs. Fa gràcia trobar-hi ja els cognoms que encara dominen actualment al poble: Bocabartella, Fàbrega, Noguer, Capellera, Vila, Pujol, Planes, Soler... Entre els begetins –Rocabruna, Beget i Salarça sempre han format una unitat– hi destaca Antoni Puigmal, segurament el que, en l'esclat de la revolta dels pagesos (1462), va assaltar la fortalesa de Bestracà i va fer presoner el seu amo. Des de llavors, els Barutell, espantats, van decidir traslladar la residència al pla, al costat d'Oix. Totes aquestes històries de guerrers i pagesos ara s'han pogut confirmar i ampliar sorprenentment amb la magna exposició instal·lada a la Casa de Cultura de Girona, que recull el resultat de la feina feta pels arqueòlegs –sobretot per Bibiana Agustí i Dolors Codina– al llarg dels darrers anys. Els innombrables estris metàl·lics trobats de ferro i coure fan honor a les velles mines i a les meneres del voltant i permeten refer la vida al castell, a totes hores, quan calia menjar, treballar, jugar, guerrejar, mercadejar i relacionar-se. L'exposició és extraordinària. Ja s'ha dit. Però ho remarquem aquells que coneixem la contrada, que ara resulta potenciada per l'estudi que es publica en forma de catàleg i per l'agençament del conjunt arqueològic que permet una visita molt interessant.