Promeses i interlocutors

La cara més amable del govern espanyol la mostrava Mariano Rajoy ahir en el gran acte sobre infraestructures en què prometia una pluja de milions en inversions. Un total de 4.200 fins al 2025. El fòrum visualitza la (nova?) estratègia dels populars per intentar frenar el procés independentista. Un plantejament que es proposa contenir el que anomenen conflicto catalán a través de tercers. El discurs de Rajoy pretenia acontentar el tradicionalment temperat empresariat. Aquell del seny. El que majoritàriament reclama prudència i diàleg als dos executius. El govern del PP, que ja va prometre buscar interlocutors alternatius a l'executiu de Carles Puigdemont, sembla voler confiar-li el pedal de fre del procés, un cop constatat el fracàs de la via judicial. I opta per afalagar l'auditori amb un missatge d'estima a Catalunya en forma de projectes –rodalies, corredor mediterrani, carreteres...–. I diu que sí, que ara complirà. Les promeses són poc creïbles si es repassa l'extensa llista de greuges acumulats al llarg dels últims anys. Alguns dels presents aplaudien els anuncis però d'altres ja alertaven que, més enllà de les paraules, el que és rellevant és que es concreti l'execució de les obres. Escepticisme imperant. I la impressió que Rajoy vol estalviar-se un interlocutor que, en realitat, no pot: el govern català. Ahir, avui i demà la demanda de fer un referèndum continuarà estant damunt de la taula.