A la tres
Una via poc efectiva
“El problema polític segueix estant aquí.” Sentit comú per boca del portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, un dels diputats que, a banda dels companys de partit, van donar suport a Francesc Homs un cop l'executòria de la sentència del Tribunal Suprem que l'inhabilita tretze mesos va arribar ahir a la carrera de San Jerónimo. Joan Tardà, cap de files d'ERC a Madrid, junt amb la diputada Ana Surra, també va ser al costat d'Homs en la seva darrera compareixença a la cambra baixa espanyola. El comú Xavier Domènech va fer una piulada de solidaritat. Un PSC que, com oportunament definia Antonio Balmón el cap de setmana, “és el PSOE” ni va respirar, com tampoc ho va fer Ciutadans. Curiosament, el PP també va evitar referir-s'hi. Algú ben pensat podria arribar a creure que per vergonya. Acostumats a dies i dies de cridòria per declaracions d'exjutges o escarnis d'organitzacions juvenils, per posar només dos exemples a l'atzar, la jornada va ser de calma total. Significatiu i inquietant.
La comunicació de l'alt tribunal deixa en poc més de vuit mesos la participació d'Homs en la dotzena legislatura espanyola sorgida de les eleccions del 26 de juny. Uns comicis en què, per posar xifres, Convergència va obtenir més de 480.000 vots i vuit diputats. L'elecció d'aquell 26-J es veu alterada pels tribunals. La raó? De sobres coneguda: haver facilitat a més de dos milions de catalans anar a les urnes. Un govern espanyol sota les faldilles dels tribunals ha aconseguit que es transformi la jornada en un delicte de desobediència. I la condemna és d'inhabilitació per a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Homs. Aquest últim es convertia en el primer representant elegit democràticament que ha de deixar l'escó pel 9-N. Greu és poc.
La judicial és una via tan impactant com poc efectiva. “Un camí de poc recorregut”, segons Tardà. Sempre hi haurà algú darrere. Perquè, ofuscat com està en els polítics, l'Estat no ha entès que la voluntat compartida no es pot aturar. I menys inhabilitar.