A menys d'un any de les eleccions

Una setmana després de la publicació de «La dignitat de Catalunya» per part de dotze diaris, sembla clar que la unitat assolida per diferents capçaleres posant-se d'acord en un text conjunt, malgrat tenir sensibilitats i tendències diferents, no es traslladarà del paper a la política. Ni tan sols per a la defensa de l'Estatut aprovat en referèndum pel poble català el 2006. Tampoc després del degoteig constant d'adhesions que ha provocat, amb suports de tot tipus d'entitats i d'arreu. Hi ha Òmnium Cultural, els col·legis professionals, hi ha el FC Barcelona, les patronals i els sindicats... En paraules del govern i dels partits és la veu de la societat catalana, una veu que els polítics, tot i que els elegeixen per a això, són incapaços de reproduir a l'hora de la veritat. Entre els motius que expliquen, si és que hi ha explicació, aquesta suposada impossibilitat que els partits arribin a un acord –a més dels que esgrimeixen les formacions de l'estil preescolar «senyoreta, la culpa és seva»–, lamentablement, hi ha el del calendari. És desembre. Si ICV-EUiA celebra el tercer aniversari de la constitució del govern d'Entesa, el 2006, això vol dir que estem a menys d'un any per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I parlar d'unitat és gairebé una broma en un moment en què els partits justament el que pretenen és marcar perfil propi.

Un altre exemple? El nou front obert dins del govern tripartit, amb el desacord entre el PSC i ERC, d'una banda, i ICV-EUiA, de l'altra, per a la reforma de l'impost de successions. Pràcticament eliminat a territoris com ara Madrid i el País Valencià, la taxa a la qual les esquerres atorguen una «funció social» centra ara les divergències més o menys constants en l'executiu tricolor. Tot va començar en el passat debat de política general en què Esquerra oportunament va arrencar un compromís al president de la Generalitat de rebaixar-la. Els republicans i el PSC han negociat la reducció a dos i el resultat és una proposta que ICV-EUiA considera massa generosa. Ja ha anunciat que, en cas de no assolir un acord amb els socis –els ha fet arribar una contraproposta– es despenjarà de la rebaixa, tal com ja va fer amb la llei d'educació de Catalunya, la famosa LEC. És només un exemple.

A menys d'un any de les eleccions, els consensos semblen més difícils d'assolir que mai, però, a menys d'un any de les eleccions això és precisament el que es demana des de la societat.